Divendres passat em vaig estrenar a Canalda, aquesta paret que té tant bona fama d'escalada d'aventura per excel·lència. Vam triar la via més assequible segons les opinions generals, la Fills del Vent.
La veritat és que es deixa fer, pel que fa al grau tècnic de dificultat, però buenuuu... això és un dir, una altre cosa són les assegurances, com tothom sap, i les sortides de reunió expo en gairebé totes les tirades.
Per sort, la via està reequipada amb parabolts grossos, deixant una barreja variopinta de xapes, que passen de caps de burils a burils vells i rovellats, algun burilet nou, espits en més o menys bon estat, i també algun clau més que històric, amb bagues que tenen una solera que flipes... apart dels parabolts, és clar! Aquests donen molta alegria (quan n'hi ha, això sí), i sobretot seguretat.
La primera tirada encara està prou ben equipada, gairebé de forma "generosa", en total 6 assegurances en 30 metres, de les quals la segona xapa no serveix de gaire, i el clau abans de la reunió... val més no posar-lo a prova!
La segona tirada ja té la primera xapa mooolt amunt, però no és difícil. Al mig m'he trobat una panxa molt difícil, a pesar de marcar Vè a la ressenya. A la tercera tirada continua la tònica de sortida expo, pots anar per herba i terra, o tirar pel dret però sense cap assegurança. Després ja es presenta una altre panxa que requereix un pas de decisió, mentres la quarta també té la sortida de la reunió una mica expo, i és Vè. Després, la part més fina de la placa, està prou ben xapada.
Després del flanqueig de la cinquena tirada també et jugues una bona nata, aquesta vegada assegurada amb un buril... Passada la segona xapa és important torçar a la dreta, barallant-se primer amb un parell de boixos, i després amb l'herba directament. Llarg de navegació.
La sisena tirada té un pas guapo de 6a, primer ben assegurat, però amb un clau de museu a la sortida... La setena i última tirada també té la primera xapa molt amunt, i després el 6a+ ben assegurat, millor pel primer que pel segon.
La ressenya del Eduard Plana "Rocaineu" és de lo millor que hi ha a Internet (i fora d'ell). És detallada i precisa, i indica cada una de les xapes de la via (en aquest concepte no hi ha hagut de gastar gaire tinta, jaja!)
Resum:
Via Fills del Vent, Canalda (Solsonès), 11.3.2011
210m d'escalada, 6a+ màxim obligat V+/Ae
Material: vam fer servir algun alien puntualment (verd i groc), cintes llargues (no gaires)
Baixada: caminant cap a la dreta, buscant un camí un cop arribat al cim (poc definit).
Companys de cordada: Martí, Wolfgang
Via molt recomanable pels amants de l'aventura, alguns llargs amb força rostolls (tirada 3, 5 i 7).
La veritat és que es deixa fer, pel que fa al grau tècnic de dificultat, però buenuuu... això és un dir, una altre cosa són les assegurances, com tothom sap, i les sortides de reunió expo en gairebé totes les tirades.
Per sort, la via està reequipada amb parabolts grossos, deixant una barreja variopinta de xapes, que passen de caps de burils a burils vells i rovellats, algun burilet nou, espits en més o menys bon estat, i també algun clau més que històric, amb bagues que tenen una solera que flipes... apart dels parabolts, és clar! Aquests donen molta alegria (quan n'hi ha, això sí), i sobretot seguretat.
tercer llarg
La primera tirada encara està prou ben equipada, gairebé de forma "generosa", en total 6 assegurances en 30 metres, de les quals la segona xapa no serveix de gaire, i el clau abans de la reunió... val més no posar-lo a prova!
La segona tirada ja té la primera xapa mooolt amunt, però no és difícil. Al mig m'he trobat una panxa molt difícil, a pesar de marcar Vè a la ressenya. A la tercera tirada continua la tònica de sortida expo, pots anar per herba i terra, o tirar pel dret però sense cap assegurança. Després ja es presenta una altre panxa que requereix un pas de decisió, mentres la quarta també té la sortida de la reunió una mica expo, i és Vè. Després, la part més fina de la placa, està prou ben xapada.
placa central
Després del flanqueig de la cinquena tirada també et jugues una bona nata, aquesta vegada assegurada amb un buril... Passada la segona xapa és important torçar a la dreta, barallant-se primer amb un parell de boixos, i després amb l'herba directament. Llarg de navegació.
La sisena tirada té un pas guapo de 6a, primer ben assegurat, però amb un clau de museu a la sortida... La setena i última tirada també té la primera xapa molt amunt, i després el 6a+ ben assegurat, millor pel primer que pel segon.
La ressenya del Eduard Plana "Rocaineu" és de lo millor que hi ha a Internet (i fora d'ell). És detallada i precisa, i indica cada una de les xapes de la via (en aquest concepte no hi ha hagut de gastar gaire tinta, jaja!)
Resum:
Via Fills del Vent, Canalda (Solsonès), 11.3.2011
210m d'escalada, 6a+ màxim obligat V+/Ae
Material: vam fer servir algun alien puntualment (verd i groc), cintes llargues (no gaires)
Baixada: caminant cap a la dreta, buscant un camí un cop arribat al cim (poc definit).
Companys de cordada: Martí, Wolfgang
Via molt recomanable pels amants de l'aventura, alguns llargs amb força rostolls (tirada 3, 5 i 7).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada