Salta al contingut principal

A pies juntillas…

Hablando con una amiga sobre una lectura que teníamos en común, hace ya unos días, debatíamos sobre la credibilidad de los textos que en la citada lectura se nos exponía. Concretábamos que, evidentemente por el simple hecho de publicar, y a pesar que las editoras dispongan de mecanismos para que estas publicaciones sean, a la vez veraces y en la línea de la propia editorial, no merecen la credibilidad absoluta sobre cualquier tema que se nos plante en las narices. Obviamente nuestra capacidad de raciocinio nos debe indicar que si y que no.

 De la misma forma y para los tiempos actuales, estamos compartiendo textos con nuevo formato en el que el filtrado y control son inexistentes. Se impone 'filar ben prim', saber leer entre líneas, agudizar nuestro oído y no hacer caso omiso de lo que boca en boca nos llega. Porque claro está, sin lo anterior y, dependiendo de quien transmita esa información damos por sentado que ello es así y su palabra aporta cierta credibilidad.

 Porque..., por el solo hecho de disponer de este medio y siendo coautor de alguna ruta que he abierto podría decir (como padre de la criatura), que es una ruta maravillosa y la resultante es una vía entre 'rostollera y muy rostollera'. Que aun sin ser el autor, piar de que tal vía es fácil y guapilla pero la realidad és que te sientes en precario y identificado con la brigada municipal. O que una escalada es bonita y va por buena roca, cuando en realidad, en un alto porcentaje del itinerario, vas nadando entre tierra, ramas y arbustos. Así es posible que esté despistando al personal....
Expresar por este medio requiere, por nuestra parte, un ejercicio constante de prudencia y ecuanimidad en las apreciaciones que podamos y a los lectores dejar claro que nuestra palabra no va a misa....


Isi lo que se dice no todo es cierto?


Pero no hagáis demasiado caso a lo anterior..., esto es una opinión más en un blog más.

Paret de Catalunya, Miramunda

jesús

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...