Dijous d'aquesta setmana, dia 17 de març, nova visita a la Plantació. Alguns ja comencen a dir que està de moda... i la veritat és que t'hi pots acostumar força, si t'agrada escalfar caminant una mica abans de la grimpada. Hi ha molts itineraris interessants, són curts però intensos.
Aquesta vegada ens havíem proposat provar la Ràtzia Almogàvers, a la Roca del Divendres Sant. Mentre pujàvem pel camí de les Artigues estàvem rumiant si hi havia alguna via per escalfar a la vora, no fos que se'ns trenqués algun tendó a la primera tirada, que prometia després de unes inspeccions de peu de via prèvies. No se'ns acudia res, fins que la nostra mirada es va dirigir al tant visible Plàtan. "Creus que hi ha alguna via...?" Sort del nou llibre de la Plantació, aquest dubte està resolt en un no res. La resposta era "sí, anem-hi!"
La roca d'aquesta agulla sembla una mica trencadeta a simple vista i de lluny, i quan t'hi aproximes es confirma, que no és pedra grisa excel·lent. Però gràcies al bon equipament es deixa fer bé i sense por, encara que s'han de vigilar les preses, jo diria totes. Se'ns van anar avall algun còdol de mans i també de peus que semblaven bons, per sort sense conseqüències ni pel primer ni pel segon, ja que la via va en continu flanqueig.
És una sola tirada de 35m, i tal com recomana la guia, s'han de portar cintes llargues, almenys 3 de les de 60 cm. Vam baixar en pla totxo (amb un 60 s'hi arriba just), cosa que no és gaire recomanable, perquè per recuperar les cordes hi ha feina.
Àlex a la Aleutas del Plàtan dels Pollegons
Després ens vam dirigir a la Roca del Divendres Sant, on ens esperava la Ràtzia Almogàvers, recomanada per diferents companys.
La via comença amb una potent fissura- diedre ben assegurada, almenys fins als claus... que ja no donen tanta confiança, comparats amb els parabolts del inici. La fissura té una mica de crosta i pedres soltes, alguns peus també van marxant... Al final de la tirada hi vam trobar un o dos parabolts més dels que marca la ressenya del llibre.
La segona tirada està assegurada en pla minimalista, amb un sol parabolt al cap de poc de la sortida de la reunió, potser un altre per sota de l'arbre no hauria anat malament, encara que hi entra bé un Camalot del 0,4 o similar. Per caçar l'arbre s'ha de passar per un tram de roca dolenta, per això vam tirar per l'esquerra on la roca és molt més sana, encara que et quedis sense possibilitat de protegir.
Ràtzia Almogàvers
Resum: 17.3.2011
Companys de cordada: Àlex, Wolfgang
Aleutas (Plàtan) - 35m V+ (obligat)
Roca a vigilar en general, sembla que no es fa gaire, a pesar de la forma atractiva i cridanera de l'agulla
Ràtzia Almogàvers (Roca del Divendres Sant) - 50 m 6b (V+/A0 obligat)
Roca bona però amb alguna pedra saltarina a la fissura.
Bona combinació per passar un dia sencer a la Plantació i apretar de pas una mica, molt recomanable.
Aquesta vegada ens havíem proposat provar la Ràtzia Almogàvers, a la Roca del Divendres Sant. Mentre pujàvem pel camí de les Artigues estàvem rumiant si hi havia alguna via per escalfar a la vora, no fos que se'ns trenqués algun tendó a la primera tirada, que prometia després de unes inspeccions de peu de via prèvies. No se'ns acudia res, fins que la nostra mirada es va dirigir al tant visible Plàtan. "Creus que hi ha alguna via...?" Sort del nou llibre de la Plantació, aquest dubte està resolt en un no res. La resposta era "sí, anem-hi!"
La roca d'aquesta agulla sembla una mica trencadeta a simple vista i de lluny, i quan t'hi aproximes es confirma, que no és pedra grisa excel·lent. Però gràcies al bon equipament es deixa fer bé i sense por, encara que s'han de vigilar les preses, jo diria totes. Se'ns van anar avall algun còdol de mans i també de peus que semblaven bons, per sort sense conseqüències ni pel primer ni pel segon, ja que la via va en continu flanqueig.
És una sola tirada de 35m, i tal com recomana la guia, s'han de portar cintes llargues, almenys 3 de les de 60 cm. Vam baixar en pla totxo (amb un 60 s'hi arriba just), cosa que no és gaire recomanable, perquè per recuperar les cordes hi ha feina.
Àlex a la Aleutas del Plàtan dels Pollegons
Després ens vam dirigir a la Roca del Divendres Sant, on ens esperava la Ràtzia Almogàvers, recomanada per diferents companys.
La via comença amb una potent fissura- diedre ben assegurada, almenys fins als claus... que ja no donen tanta confiança, comparats amb els parabolts del inici. La fissura té una mica de crosta i pedres soltes, alguns peus també van marxant... Al final de la tirada hi vam trobar un o dos parabolts més dels que marca la ressenya del llibre.
La segona tirada està assegurada en pla minimalista, amb un sol parabolt al cap de poc de la sortida de la reunió, potser un altre per sota de l'arbre no hauria anat malament, encara que hi entra bé un Camalot del 0,4 o similar. Per caçar l'arbre s'ha de passar per un tram de roca dolenta, per això vam tirar per l'esquerra on la roca és molt més sana, encara que et quedis sense possibilitat de protegir.
Ràtzia Almogàvers
Resum: 17.3.2011
Companys de cordada: Àlex, Wolfgang
Aleutas (Plàtan) - 35m V+ (obligat)
Roca a vigilar en general, sembla que no es fa gaire, a pesar de la forma atractiva i cridanera de l'agulla
Ràtzia Almogàvers (Roca del Divendres Sant) - 50 m 6b (V+/A0 obligat)
Roca bona però amb alguna pedra saltarina a la fissura.
Bona combinació per passar un dia sencer a la Plantació i apretar de pas una mica, molt recomanable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada