Només amb una ràpida ullada, ja ens fem la idea de que anirà tota la via. Els cantos polits marquen el itinerari. I tothom ho comenta, ressenyes que em cauen a les mans, blogs, la vista que no enganya..., no m'agafa d'imprevist. Aquí no es caldrà llegir els passos a mida que progressem, així esdevindrà tot molt més fluid i ràpid. Tot i això tinc moltes ganes i avui tot pinta que serà que si.
En començar i a vuit metres toca barallar-s'hi amb uns passos on cal apretar el cul i no encantar-s'hi. Al poc agafem el diedre, força guapo i toca disfrutar. Xapa quan toqui, no abans i aniràs bé!, em comenta ella. Se la coneix gairebé de memòria.
Canvi de torn al segon llarg i enllesteix sense miraments la fissura i el petit sostret que tenim a sobre de la R. Mirant com ho resolt fa la pinta de no ser massa difícil. A mig llarg, parón..... Que li passarà?. Quan em toca veig que m'estava equivocant a les primeres apreciacions. Te la seva mandanga els passets per arribar al sostret. Finets. I a mig llarg, em quedo sense cantos i així acabo per entendre el parón.
Desde la reunió miro aquest tercer llarg amb respecte, he sentit parlat tant d'ell que quasi el tinc mitificat. Ara toca i cal deixar-s'hi de romanços i pors. Un cop ja estic en marxa, s'oblida les tonteries i començo a bavejar. Normal que la gent parli tant d'aquesta travessia. Es guapa a rabiar i més espectacular que difícil. En tot cas, de dificultat solsament un parell de passos cap al final, quan agafem la vertical.
Per el darrer llarg encara ens toca tibar una mica amb un petit sostre al inici. Bons cantos però desploma. Un cop superat, li precedeix un mur final que és una delícia.
jesús
En començar i a vuit metres toca barallar-s'hi amb uns passos on cal apretar el cul i no encantar-s'hi. Al poc agafem el diedre, força guapo i toca disfrutar. Xapa quan toqui, no abans i aniràs bé!, em comenta ella. Se la coneix gairebé de memòria.
Canvi de torn al segon llarg i enllesteix sense miraments la fissura i el petit sostret que tenim a sobre de la R. Mirant com ho resolt fa la pinta de no ser massa difícil. A mig llarg, parón..... Que li passarà?. Quan em toca veig que m'estava equivocant a les primeres apreciacions. Te la seva mandanga els passets per arribar al sostret. Finets. I a mig llarg, em quedo sense cantos i així acabo per entendre el parón.
Desde la reunió miro aquest tercer llarg amb respecte, he sentit parlat tant d'ell que quasi el tinc mitificat. Ara toca i cal deixar-s'hi de romanços i pors. Un cop ja estic en marxa, s'oblida les tonteries i començo a bavejar. Normal que la gent parli tant d'aquesta travessia. Es guapa a rabiar i més espectacular que difícil. En tot cas, de dificultat solsament un parell de passos cap al final, quan agafem la vertical.
jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada