En plantejar-nos la visita al Montroig, vam triar la Mariola que, juntament amb el Diedre blanqueta, era una de les més recomanades. Al fer la aproximació, gairebé inexistent, ja ens adonem de quan és d'atraient el característic diedre vermell, que a priori intimida una mica, i a sobre d'ell, els sostres que el barren per on hem de fer una llarga travessia cap a la dreta. A peu de via però, la imatge que ens dona el primer llarg es de una mica matojero i trencat. A uns metres millora una mica i finalment resulta un llarg que no està malament. Un cop a la reunió i en mirar amunt de com es presenta aquest segon llarg, veiem que estem davant la perla. En mostra una fissura tota cantelluda i on les peces entren com la seda. Gaudir.
Ara ens toca passar per el tercer llarg que segurament deu ser la zona destinada dels wàters dels voltors de tot Montroig. Una pudor immunda com mai havia olorat. Aguantant la respiració i anant vigilant perquè allò patina molt. Un llarg més de travessia fàcil, ja per zona mes neta, ens deixa a peu del curtet diedre de grau apretat.
Un spit i avant es el que trobarem per entrar a ell. Sort del spit perquè allà la roca no acompanya i no es pot protegir fins arribar al diedre. Al peu d'ell, trobem que desploma i els cantos romos fa que comencem a apretar el culet i concentrar-nos en els següents moviments. Ara un friend, ara un tascó, allà no se si podré col·locar l'alien verd... El diàleg intern, dos apretades i en sortir per la dreta del diedre la sensació d'alliberament i el relax, tot pensant per tu: collons amb els cinquè més....
jesús
sortint del diedraco
Ara ens toca passar per el tercer llarg que segurament deu ser la zona destinada dels wàters dels voltors de tot Montroig. Una pudor immunda com mai havia olorat. Aguantant la respiració i anant vigilant perquè allò patina molt. Un llarg més de travessia fàcil, ja per zona mes neta, ens deixa a peu del curtet diedre de grau apretat.
Un spit i avant es el que trobarem per entrar a ell. Sort del spit perquè allà la roca no acompanya i no es pot protegir fins arribar al diedre. Al peu d'ell, trobem que desploma i els cantos romos fa que comencem a apretar el culet i concentrar-nos en els següents moviments. Ara un friend, ara un tascó, allà no se si podré col·locar l'alien verd... El diàleg intern, dos apretades i en sortir per la dreta del diedre la sensació d'alliberament i el relax, tot pensant per tu: collons amb els cinquè més....
darrer llarg
jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada