Ni recordo els anys que fa que varem tastar aquesta via, si anava encara amb cletes o ja duia els meus primer gats, aquells capitan..... Si recordo que era un dia de molta calor i la sensació d'una por d'espant penjats d'aquell munt d'invents i baguetes que ens varem trobar. Seríem massa tendres o inexperts?
Ara ja la cosa es ben diferent, de tant en tant els parabolts et donen el respir necessari en els llargs d'artifo on encara queden restes de material antic. També trobem alguna cosa que no pinta massa aquí, com un coper al primer llarg..., Ens partim la caixa pensant en la seva utilitat. Òbviament el varem xapar per allò de parar no pararà, però frenarà (PJB)
Els dos llargs que segueixen son d'artifo i es Josep qui ha de fer grinyolar els ossos per sortir del desplom. S'ho manega bé fent passos en lliure i alternat pedal, i l'observo amb atenció els moviments per intentar reproduir-los. Innocent de mi, en sortir i al segon pas, m'adono que és una empresa només reservada per lolos. Si, alguns sortien a mig llarg, però s'ha de tibar de valent. Arribo a la reunió qual Popeye però adolorit. Al següent llarg segueixo amb artifo i amb la pretensió de acabar-lo dignament. Josep em va donant apunts per que se'l deixi bé. I clar, la qualitat de la roca en aquests llargs invita a provar en lliure. Ara és ell qui arriba content i adolorit.
A partir d'aquí la cosa ja va més per diedres tipus crocant durant un parell de llargs, on cal vigilar de no arrancar res. L'entrada d'aquest quart llarg desploma una mica i s'ha de vigilar els cantos. Ara la dificultat minvarà una mica i les proteccions també. Podem guardar gairebé totes les cintes i treure tancons i friends.
De roca mediocre només ens queda el diedre final que forma l'entosta, no massa difícil i on cal vigilar encara la roca fins que no acabem el diedre. Solsament trobem dos xapes i afegim dos tascons i un camalot. Un llarg molt maco i ben ambientat, sobre tot en arribar a la reunió comuna amb la Santacana.
Ja per el darrer llarg la roca ha millorat força, encara que bastant en pilotes. Només una xapa i un camalot groc que va poder posar el company.
una matinal agradable recordant aventures passades.
07/03/2011 Josep i Jesús
resse d'en Gatsaule: http://muntanyenc.blogspot.com
Ara ja la cosa es ben diferent, de tant en tant els parabolts et donen el respir necessari en els llargs d'artifo on encara queden restes de material antic. També trobem alguna cosa que no pinta massa aquí, com un coper al primer llarg..., Ens partim la caixa pensant en la seva utilitat. Òbviament el varem xapar per allò de parar no pararà, però frenarà (PJB)
Els dos llargs que segueixen son d'artifo i es Josep qui ha de fer grinyolar els ossos per sortir del desplom. S'ho manega bé fent passos en lliure i alternat pedal, i l'observo amb atenció els moviments per intentar reproduir-los. Innocent de mi, en sortir i al segon pas, m'adono que és una empresa només reservada per lolos. Si, alguns sortien a mig llarg, però s'ha de tibar de valent. Arribo a la reunió qual Popeye però adolorit. Al següent llarg segueixo amb artifo i amb la pretensió de acabar-lo dignament. Josep em va donant apunts per que se'l deixi bé. I clar, la qualitat de la roca en aquests llargs invita a provar en lliure. Ara és ell qui arriba content i adolorit.
A partir d'aquí la cosa ja va més per diedres tipus crocant durant un parell de llargs, on cal vigilar de no arrancar res. L'entrada d'aquest quart llarg desploma una mica i s'ha de vigilar els cantos. Ara la dificultat minvarà una mica i les proteccions també. Podem guardar gairebé totes les cintes i treure tancons i friends.
De roca mediocre només ens queda el diedre final que forma l'entosta, no massa difícil i on cal vigilar encara la roca fins que no acabem el diedre. Solsament trobem dos xapes i afegim dos tascons i un camalot. Un llarg molt maco i ben ambientat, sobre tot en arribar a la reunió comuna amb la Santacana.
Ja per el darrer llarg la roca ha millorat força, encara que bastant en pilotes. Només una xapa i un camalot groc que va poder posar el company.
una matinal agradable recordant aventures passades.
07/03/2011 Josep i Jesús
resse d'en Gatsaule: http://muntanyenc.blogspot.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada