Alguna cosa deu tenir aquest racó que, a cada nova visita, m'enganxa més i més. Tranquil·litat?, qualitat de la roca?, una justa aprox. per entrar en calor?. Son alguns dels ingredients que fan unes escalades d'allò plaenteres.
Ara li toca el torn a la Samsara, ja feia temps que la tenia a la cartera i ha estat amb Oscar que fa la proposta. Reparteixo els llargs(tinc claríssim quins llargs ha de fer ell) i anem 'mano a mano'. Tres primers llargs per placa i per una roca excel·lent que són pura delícia.
Per el quart, una mica guarrete, ens toca patir una mica per la roca, les herbes i el bosc(cal anar amb atenció, encara que tampoc hi ha per tant), i ens deixarà a peu del diedre. Esperava, per aquest següent llarg que tenim a sobre, que fos una mica més net i que encara que és vertical i amb moviments xulos, resulta una mica matojero, i això li treu una mica d'encant per les petites savines que anem trobant. Finalment, el sisè és el llarg estrella. Llàstima que es faci tant curt. És bo de veritat.
Samsara, sisè llarg
Conversa al ràppel:
O. fa una altra?
J. tu diràs...
O. l'avi.
J. aniràs tu a la avantguarda, que no tinc ni flores de que va i he sentit a dir que has d'anar bé en sisbé.
O. no problem....
J. (pensament:com mola...)
Compartint entrada i molt semblant a l'anterior, la Benito Hidalgo, ens ofereix tres llargs al inici pareguts a la Samsara. Roca de primera. Encara que el llom que ens porta a la segona part de la paret és més net que en la via anterior, hem de vigilar en aquest tram, ja que la roca és 'discreta' i no és fàcil.
A peu del segon mur, se'm cauen a terra. Sembla com si, de cop, ens haguessin traslladat a Montrebei. Vermell, vertical i poqueta cosa a la vista.....Dos llargs bons, bons. Em deixo portar per el plaer de veure com disfruta aquest canalla apretant i cacharreant...
jesús
Ara li toca el torn a la Samsara, ja feia temps que la tenia a la cartera i ha estat amb Oscar que fa la proposta. Reparteixo els llargs(tinc claríssim quins llargs ha de fer ell) i anem 'mano a mano'. Tres primers llargs per placa i per una roca excel·lent que són pura delícia.
Per el quart, una mica guarrete, ens toca patir una mica per la roca, les herbes i el bosc(cal anar amb atenció, encara que tampoc hi ha per tant), i ens deixarà a peu del diedre. Esperava, per aquest següent llarg que tenim a sobre, que fos una mica més net i que encara que és vertical i amb moviments xulos, resulta una mica matojero, i això li treu una mica d'encant per les petites savines que anem trobant. Finalment, el sisè és el llarg estrella. Llàstima que es faci tant curt. És bo de veritat.
Samsara, sisè llarg
Conversa al ràppel:
O. fa una altra?
J. tu diràs...
O. l'avi.
J. aniràs tu a la avantguarda, que no tinc ni flores de que va i he sentit a dir que has d'anar bé en sisbé.
O. no problem....
J. (pensament:com mola...)
Compartint entrada i molt semblant a l'anterior, la Benito Hidalgo, ens ofereix tres llargs al inici pareguts a la Samsara. Roca de primera. Encara que el llom que ens porta a la segona part de la paret és més net que en la via anterior, hem de vigilar en aquest tram, ja que la roca és 'discreta' i no és fàcil.
A peu del segon mur, se'm cauen a terra. Sembla com si, de cop, ens haguessin traslladat a Montrebei. Vermell, vertical i poqueta cosa a la vista.....Dos llargs bons, bons. Em deixo portar per el plaer de veure com disfruta aquest canalla apretant i cacharreant...
L'avi de la mel, L4
jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada