Aquest pont d'1 de Maig l'havíem d'aprofitar a tope, vam fer una planificació de la repera per escalar fins que ens caiguessin les puntes dels dits. El que sol passar en aquestes ocasions és, almenys en el meu cas, que no fas ni la meitat. Reconec que és una mica per falta de rigor i realisme en la planificació. Al final, entre barbacoa i barbacoa, només vam tenir prou temps per fer la via indicada, i gràcies.
A Internet es troben moltes referències que despotriquen del reequipament d'aquesta via, que certament garanteix que es pot fer la via, com diu l’excel•lent ressenya que podeu trobar a Onaclimb, sense passar gens de por. No arriba al nombre de xapes de les vies d'en Guillem Arias, però poc li en falta...
Ara, a mi ja m'estava bé aquest equipament, no m'he queixat mai d'una xapa de més!
JM Sanz, Mallo Frechin
La via són 7 tirades, totes del mateix estil de Panzas rigleras, tret d'una que és un díedre una mica descompost on fins i tot les assegurances distancien més de 2 metres. Vam començar a escalar les dues primeres tirades en lliure, cosa que un es pot permetre gràcies a l'indicat equipament, però la tercera i quarta són més difícils, i pensava que si això va en augment progressiu, al final em quedaré sense braços. Per tant, vam començar a fer algun que altre A0... Perquè noi, notes que les forces van minvant de tirada en tirada, és molt cansada aquesta escalada del bolos.
Més amunt, el cosa torna a afluixar, i les tirades són molt disfrutones, amb passos divertits.
La penúltima tirada té una petita sorpresa abans de la reunió, perquè s'acaben els parabolts, impossible de veure'n ni un. Esquerra i dreta terreny guarrillo, i davant un mur lleugerament extraplomat, però sense xapa... Al final no és gaire difícil, però fins que no hagis superat aquest muret, no veus la següent xapa, que és ja la reunió.
La baixada la vam fer caminant estil senglar i grimpant, primer baixant fins al collet i després buscant la canal amb arbres en lloc d'agafar l'esperó, que semblava descompost i exposat. Però la canal estava plena de terra, arbres caiguts, pedres i tot el que pugui baixar d'una muntanya sota pluja intensa. I al final de la canal també ens vam trobar un muret de 10 m o 15 de tercer/quart, que s'havia de superar per força. Després seguir les fites i baixar per la banda del Fire, que ofereix unes vistes espectaculars i un caminet molt agradable.
L'endemà li vam fer un pegue a la via Edil de l'Agulla Roja, però no portàvem ferros i vam rapelar de la primera reunió.
Resum:
Mallo Frechin, via JM Sanz, uns 200m
Reequipada amb bolts del 10 (molts), reunions rapelables amb anelles
Portar unes 18 cintes, alguna d'elles llarga, ja que hi ha molta ziga-zaga.
Grau màxim 6a o 6a+, obligat 5+
Descens rapelant o pel cim de la Visera (llarg i no evident)
A Internet es troben moltes referències que despotriquen del reequipament d'aquesta via, que certament garanteix que es pot fer la via, com diu l’excel•lent ressenya que podeu trobar a Onaclimb, sense passar gens de por. No arriba al nombre de xapes de les vies d'en Guillem Arias, però poc li en falta...
Ara, a mi ja m'estava bé aquest equipament, no m'he queixat mai d'una xapa de més!
JM Sanz, Mallo Frechin
La via són 7 tirades, totes del mateix estil de Panzas rigleras, tret d'una que és un díedre una mica descompost on fins i tot les assegurances distancien més de 2 metres. Vam començar a escalar les dues primeres tirades en lliure, cosa que un es pot permetre gràcies a l'indicat equipament, però la tercera i quarta són més difícils, i pensava que si això va en augment progressiu, al final em quedaré sense braços. Per tant, vam començar a fer algun que altre A0... Perquè noi, notes que les forces van minvant de tirada en tirada, és molt cansada aquesta escalada del bolos.
Més amunt, el cosa torna a afluixar, i les tirades són molt disfrutones, amb passos divertits.
La penúltima tirada té una petita sorpresa abans de la reunió, perquè s'acaben els parabolts, impossible de veure'n ni un. Esquerra i dreta terreny guarrillo, i davant un mur lleugerament extraplomat, però sense xapa... Al final no és gaire difícil, però fins que no hagis superat aquest muret, no veus la següent xapa, que és ja la reunió.
La Zanahoria (Aguja Roja)
La baixada la vam fer caminant estil senglar i grimpant, primer baixant fins al collet i després buscant la canal amb arbres en lloc d'agafar l'esperó, que semblava descompost i exposat. Però la canal estava plena de terra, arbres caiguts, pedres i tot el que pugui baixar d'una muntanya sota pluja intensa. I al final de la canal també ens vam trobar un muret de 10 m o 15 de tercer/quart, que s'havia de superar per força. Després seguir les fites i baixar per la banda del Fire, que ofereix unes vistes espectaculars i un caminet molt agradable.
L'endemà li vam fer un pegue a la via Edil de l'Agulla Roja, però no portàvem ferros i vam rapelar de la primera reunió.
Edil, Agulla Roja
Resum:
Mallo Frechin, via JM Sanz, uns 200m
Reequipada amb bolts del 10 (molts), reunions rapelables amb anelles
Portar unes 18 cintes, alguna d'elles llarga, ja que hi ha molta ziga-zaga.
Grau màxim 6a o 6a+, obligat 5+
Descens rapelant o pel cim de la Visera (llarg i no evident)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.