Cresteta de conglomerat curta i còmode en un lloc molt guapo, sobre les aigues de la Llosa del Cavall (aquest any a vessar) i davant la serra de Busa. Són uns 250 metres de IV,IV+ poc sostingut. El conglomerat està una mica trencat però molts parabolts. Llàstima dels sorolls provinents de la carretera...
La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim.... En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.