Salta al contingut principal

PARET DELS DIABLES. Via GAM

Un senyor itinarari la GAM de Diables. És la cuarta vegada que faig aquesta via però sempre m’imposa un respecte especial: l’ambient tètric, el desplom i el sostre que et projecten fora la vertical i tallen la retirada, els díedres llisos de la part alta... L’Aeri, amb la seva simplicitat de mirall de pedra, és una paret única, però Diables encara m’agrada més, suposo que les grans estructures del seu relleu la fan més severa i impresionant



GAM de Diables (foto J Jover)

Està com sempre ha estat aquests darrers 6 o 7 anys,després de la necessaria neteja motivada per un reequipament exagerat i que pretenia relegar-la a ferrada difícil... Trobem parabolts, alguna burinada de la primera ascensió, pitons també originals... Força equipada però s’ha d’escalar i mirar de no caure. En relació al material, van bé un joc de fissurers passius i un altre de lleves (fins el 2 Camalot)



GAM de Diables (foto J Jover)

La primera vegada que la vaig fer, amb 17 anys, vam bivaquejar amb sac i tot a la cova de la R2 (l’andemà, superant el sostre amb la motxilla de 2 dies, vam entendre que en els bivacs de paret és millor prescindir d’algunes comoditats). Avui només 5 hores... Com deia el Josep Mª tot baixant per la canal dels Avellaners, “és que amb el material que tenim ara...”

Joan (04.05.09)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano