Sona el mòbil..... missatge:
-Eiiii, ens anem a escalar aquesta tarda i que li donguin pel cul a tot?.
És el Carles que em fa propostes deshonestes. Ràpid, sense pensar-m'ho
massa, el truco directament:
-Siiii, a on?. Què proposes?.
-Al Carall Trempat (sigui dit el nom autèntic del Cavall Bernat), a la Punsola, què la faig cada any quan comença a fer bo i el dia allarga.
-Ademés no m'havies dit que no tenies feina?.
-Efectivament, és la part positiva de la crisi. Doncs, vinga, agafa la llanterna i anem, que igual baixem de nit. -Li dic jo.
-Noo, altres vegades l'he fet per la tarda i amb 3 hores som dalt i de baixada per la canal del Cavall, encara que sigui de nit, es fa bé.
I així, a 2/4 de quatre de la tarda ens plantem a sota d'aquesta agulla tant emblemàtica de Montserrat. La vista des d'aquí sempre m'ha impressionat (clar què jo soc d'impressió fàcil), ja què sembla com si se't caigués a sobre tota la roca. Des d'abaix veus pràcticament tot l'itinerari fins a dalt de tot.
Els 2 primers llargs els fem a l'ensamble, o sigui el Carles a davant, mirant de no caure i jo al darrera també mirant de no caure. Aquesta tècnica va molt bé per anar de pressa i guanyar metres. Pel què no va tant bé és per la integritat física. Encara que anem encordats sempre hi ha uns metres de corda que et pengen i l'aturada de la caiguda no seria mai immediata. Va bé practicar tot això, ja que sempre hi ha llocs, sobretot al Pirineu a on és necessari anar rapit i tenir confiança amb tu mateix. I així en un pli-plas ens hem plantat a sota de la 3a. tirada, a on realment comencen les dificultats.
Aquesta bonica i espectacular via oberta per Punsola i Reniu fa un grapats d'anys amb un material penós (les xapes dels burils les devien de treure de les llaunes dels pots de tomàquet, com a mínim), ha sofert diversos reequipaments i ara està muntada com si fos una via esportiva, amb parabolts, per anar en lliure fins a on et deixi les teves facultats. En contra hi ha què dir que hi ha llocs què comencen a patinar una mica i tens que anar una mica en compte.
La sensació aèria és total ens els darrers llargs, sembla què vagis amb avió, la vista cap a Monistrol i sobretot la Colonia Puig és impressionant i això, juntament amb l'equipament (potser una mica exagerat) fa què sigui una via tant freqüentada.
Una via per gaudir del plaer de l'escalada, a un lloc emblemàtic, espectacular, aeri i avui en dia, segur, molt segur.
Joan Miquel. (CrisiJeanM)
Tarda del dimecres 6 de Maig de l'any de la crisi.
Cavall Bernat. Via Punsola-Reniu. 250m. 6b (V+/A0)
Material: 15 cintes express. 1 corda de 60m. de 10,5.
Es pot rapelar sense problemes amb corda de 60m.
Horari: 2,30. Cordada: Carles Canós i Joan Miquel Horrillo.
-Eiiii, ens anem a escalar aquesta tarda i que li donguin pel cul a tot?.
És el Carles que em fa propostes deshonestes. Ràpid, sense pensar-m'ho
massa, el truco directament:
-Siiii, a on?. Què proposes?.
-Al Carall Trempat (sigui dit el nom autèntic del Cavall Bernat), a la Punsola, què la faig cada any quan comença a fer bo i el dia allarga.
-Ademés no m'havies dit que no tenies feina?.
-Efectivament, és la part positiva de la crisi. Doncs, vinga, agafa la llanterna i anem, que igual baixem de nit. -Li dic jo.
-Noo, altres vegades l'he fet per la tarda i amb 3 hores som dalt i de baixada per la canal del Cavall, encara que sigui de nit, es fa bé.
I així, a 2/4 de quatre de la tarda ens plantem a sota d'aquesta agulla tant emblemàtica de Montserrat. La vista des d'aquí sempre m'ha impressionat (clar què jo soc d'impressió fàcil), ja què sembla com si se't caigués a sobre tota la roca. Des d'abaix veus pràcticament tot l'itinerari fins a dalt de tot.
Els 2 primers llargs els fem a l'ensamble, o sigui el Carles a davant, mirant de no caure i jo al darrera també mirant de no caure. Aquesta tècnica va molt bé per anar de pressa i guanyar metres. Pel què no va tant bé és per la integritat física. Encara que anem encordats sempre hi ha uns metres de corda que et pengen i l'aturada de la caiguda no seria mai immediata. Va bé practicar tot això, ja que sempre hi ha llocs, sobretot al Pirineu a on és necessari anar rapit i tenir confiança amb tu mateix. I així en un pli-plas ens hem plantat a sota de la 3a. tirada, a on realment comencen les dificultats.
Aquesta bonica i espectacular via oberta per Punsola i Reniu fa un grapats d'anys amb un material penós (les xapes dels burils les devien de treure de les llaunes dels pots de tomàquet, com a mínim), ha sofert diversos reequipaments i ara està muntada com si fos una via esportiva, amb parabolts, per anar en lliure fins a on et deixi les teves facultats. En contra hi ha què dir que hi ha llocs què comencen a patinar una mica i tens que anar una mica en compte.
La sensació aèria és total ens els darrers llargs, sembla què vagis amb avió, la vista cap a Monistrol i sobretot la Colonia Puig és impressionant i això, juntament amb l'equipament (potser una mica exagerat) fa què sigui una via tant freqüentada.
Una via per gaudir del plaer de l'escalada, a un lloc emblemàtic, espectacular, aeri i avui en dia, segur, molt segur.
Joan Miquel. (CrisiJeanM)
Tarda del dimecres 6 de Maig de l'any de la crisi.
Cavall Bernat. Via Punsola-Reniu. 250m. 6b (V+/A0)
Material: 15 cintes express. 1 corda de 60m. de 10,5.
Es pot rapelar sense problemes amb corda de 60m.
Horari: 2,30. Cordada: Carles Canós i Joan Miquel Horrillo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.