Piulada blanca, la primera de l'any

 Ens han dit que els reis ens porten neu...i de ganes de neu, pocs saben les que en tinc. Tantes que després de l'allau de respostes al meu mail proposant una sortida, he decidit anar-hi sol. Abans però, faig una segona crida i aquest cop  responen el Xavi i el Wolfgang (d'altres també però per dir que no poden sortir). Això si, compromisos familiars (és la nit de reis) ens obliguen a tornar d'hora.

Hem llegit que al Pirineu oriental han caigut 30cm de neu... doncs ja ho tenim! Cap a Vallter que és el lloc ideal per a una matinal.

A l'estació hi ha poca gent, de fet encara no han obert. Només gent d'esquí de muntanya. Com ja vaig apreciar i explicar en una piulada de l'any passat, en l'esquí de muntanya (almenys en aquests llocs tant freqüentats) s'hi aprecia una subespècie de personal. Son una mutació resultant de l'esquí de pista, escalada esportiva i en general nous urbanites competidors d'esports d'aventura. Se'ls reconeix per moltes coses però especialment per la vestimenta. Malles que marquen bona catxa, camel bag,ulleres de sol color daurat reflectant, esquís, fixacions i botes darrer model que entre tot pesa menys que els bitllets que costa, i sobretot el casc!!! (no perdéssim el cap amb tot plegat). Una altre característica és que et miren per sobre les espatlles i mai, però mai, et saluden ni responen la teva salutació. Normalment van més ràpid que jo (ja veus! com si això fos quelcom important) i quan els tens al darrera et demanen traça per avançar. Recony! Serà que no és prou gran la muntanya que m'han de fer apartar! Però clar, l'important és demostrar que van més ràpid. Però si son feliços... doncs que gaudeixin! Jo també ho faig a la meva manera.

El dia és un clàssic d'hivern. Tons tènues, grisos, amb poca llum. L'aire fred i molt transparent, amb bons relleus que permeten magnífiques vistes. Canigó, Puigsacalm, Montseny, Montserrat, Cadí, Puigmal, Cerdanya... tot!, és veu tot i amb claredat. Núvols lenticulars que anuncien noves nevades. Tot blanc, el blanc tant desitjat. Els esquiadors-alpinistes corren i aviat desapareixen. Quedem nosaltres, tranquils, envoltats de la serenor del blanc, la llum pàl·lida i els núvols que avancen l'arribada dels reis mags.  

Hem pujat molt bé i ara baixem per la pala de cara est. Molt dreta però bonica i directa. Triem aquesta baixada esperant trobar neu més consolidada perquè per on hem pujat hem vist que la gent baixa amb la neu fins a mitja cama però amb els esquís deixant les soles sobre totes les pedres del terra. Hi ha molta neu però sense base. La pala est està bé al principi però a mida que baixem surten més pedres. Al final ens treiem els esquis per arribar a les pistes. La baixada per les pistes és fenomenal i la neu immillorable.

Un dinar de botifarra a Sant Pau de Seguries i a les cinc ja som a casa. Ara a veure que ens portaran els reis.

 

RESUM

Pirineu oriental. Ull de Ter

Bastiments (la meva pujada nº12 a aquest cim que va ser el meu primer cim amb esquís). 2878m

Des de l'estació inferior de Vallter, pel coll de la Marrana i baixada directa per la cara est. Des. 900m aprox. Neu pols sense base.

Companys: Xavier Bibián, Wolfgang Steinher i Pere--Joan Bosch