Veient l'esgarrifosa activitat hivernal dels companys cascadistes, està clar que visquem en móns diferents. Uns fugint del sol, escalant a l'ombra per conservar les condicions del glaç. Els altres mandrosos al bar esperant que surti el sol i escalfi la beneïda roca, tot i que quedant amb el Paco es triga bastant en veure el sol.
No sé si a la majoria de vosaltres us agrada el gel, jo ni als cubates. El meu 'piolo' és un ace-six del segle passat quan va començar l'era piolet-tracció. He vist lliscar muntanya avall uns quants i la veritat és que per trobar-hi condicions òptimes, te les trobes una de cada cinc. Quins collons teniu, els qui us agrada això.
En fi, com la muntanya és variada i ho permet amb el Paco i l'Escofi ens vam anar a la Paret dels Collars (Alt Urgell) a fer el camí d'Alfons Baró. Via en conjunt bastant maca, tota en diagonal cap a la dreta. Amb una primera part d'adherència força fina, sobre tot el tercer llarg i la resta més vertical amb bona presa i menys dificultat. Recomanable
Heil Berg,
Jans
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.