Salta al contingut principal

Cap del ras - El Tercer Hombre

 El Tercer Hombre, guapa via al sector Cap del Ras al Montsec d'Ares, requipada per Felipe Oblanca y Manuel Pedro l'any 93. Aquest dos escaladors van ser molt prolifics en aquesta zona i crec que els hi hem d'estar agraïts per la tasca d'apertures fetes, aixi com el tarannà que van donar a les vies. Tot i sent vies amb llargs molt dificils sempre van deixar la porta oberta al menys dotats (com el que us parla) al fer obligades dificultats maxim de 6a/V+.

Tot i estar oberta  originalment amb burils, que encara estan en molt bon estat, la via no està reequipada totalment i només hi han alguns spits i parabolts de 8mm. en alguns llocs. Suposo que dintre de poc  li caldrà un reequipament però  ara per ara, l'equipament és encara molt bó.

El traçat molt intel-ligent va enllaçant plaques d'una roca fantastica i gens pulida i fa que sigui de les vies mes llargues del sector amb 8 llargs. Com sempre, l'entorn d'aquest indret del Montsec, ens depara sensacions molt positives i gaudim al maxim del silenci només pertorbat pels propers vols de les aus rapinyaires, altrament dites "pollastres".

Una vegada més reflexionem sobre que n'es de maca l'escalada en aquests paratge, ja que els que la practiquem som dels pocs afortunats que podem contemplar les aus des dalt.Per un espai curt de temps i quan tots els fenómens es conjuguen es podria dir que la felicitat es allí dalt.


Una vegada més tornem contents i satisfets al recer i el "savoir faire" de Can Quelo al poble de la FontLlonga i tots savem ja quan costa pensar en que s'ha de tornar a submergir-te en la vida quotidiana.

Quantes vegades ens haguessim quedat allí un temps mes!!.

Però...... allà baix...

La mar embravida ens espera a seguir passant cops de mar.





Joan Miquel.


Diuemenge 27 de Gener de 2008.

Montsec d'Ares. El Cap del Ras.

Via El Tercer Hombre. 270m. 7a. (obl.V+/Ae)

Cordada: Carles Canós, Jesus Alejandre i Joan Miquel Horrillo.

Horari via: 3h30.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...