Tete de Gramusat - Vall de Freissinières

Hola tribu,
La setmana pasada vem anar a fer cascadas als Alps.
Vem anar a la Vall de Freissinières el Josep Sole, el Santi i jo.
Els temps va ser molt bo i les temperatures també fins -8ºC.
La primera cascada va ser Les Larmes de Nicodème 150m, III/4, situada al fons de la vall.
La segona Ice Pocalypse 100m, III/4+, situada a l'esquerra de la Tete de Gramusat a un pany de paret més humà.
A la foto de la aproximació mostra el horrors de la Tete de Gramusat i podem veure a l'esquerra de tot el inici del primer llarg de Ice.
A les fotos podem veure el Josep al primer llarg de Ice al peu del tros de 80º, a l'altre el Santi es a la reunió i el Josep a passat lo més dur de 90º del tercer llarg de Ice.
Cascades força boniques a un entorn acollonant.

Marti

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim.... En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Més informació

Ens estem superant constanment

tal com ho veig

Més informació

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano

Més informació

trinxats

Cercar en aquest blog