Salta al contingut principal

Terra de nòmades

 eiiii..... per fi puc piar, JA HE ESCALAT, YIIIIIIHAAA...., amb la bestia del meu cunyat

ho sento, pero no tinc fotos

vaig fer la terra de nomades al pollego est, esta reequipada amb parabolts

ha quedat molt be, 1 llarg ja no hi han burils trencats al 6a+

2 llarg hi ha un clau molt maco, que abans no hi era, abans del primer parabolt que esta una mica lluny

3 llarg tan xulo com abans per possar friends

al 4 llarg de 6b, molt encertadament per mi, han deixat els claus que li dona un toc clàssic

i els 2 seguents son mig tramit de sortida, jo recordava un buril a l'ultim llarg de 4 grau, pero ara ja no hi es, o potser anava tan happy que no el vaig veure


aixo si, a les 5 tots els caçadors donan pel cul, els cabrons tota l'estona foten trets per tot arreu, paciencia

i prepareu-vos, d'aqui poc romeria atos escaladora:

el plan sera: intentar sortir a escalar un grup, qui vulgui i de bon rotllo, i anar repetint si agrada i tot va be, basic pero xulo


fins aviat

ferran

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano