La millor piulada de la meva vida

 Si amb l'excursionisme he intentat explicar la manera en que visc la muntanya i no me n'he sortit (la majoria encara no m'enteneu), desisteixo d'explicar com interpreto un concepte tant profund com és l'amistat.

Doncs ara agafa una cosa i l'altre i barreja-les. El resultat és una explosió d'emocions que no em veig en cor de descriure però que si que puc dir que m'han proporcionat un dels millors moments de la meva vida. Moments que ara et piulo.

 10 de gener. Aquest és el dia en que vaig aparèixer en aquest Mon ja fa molt, molt de temps. Tant com 18.250 dies!

 Quan vaig celebrar el meu 30 aniversari ho vam voler fer d'una manera nostre i no se'ns va ocórrer res millor que pujar al Cavall Bernat. Així amb l'Oscar foníem una serie de simbolismes. Dos amics que vam començar a escalar junts, el Cavall que és símbol de l'excursionisme i escalada a casa nostra, Montserrat, etc...

 Deu anys més tard ho vam repetir. Aquest cop era festa gran. Quaranta! A més vam poder incorporar el nostre millor amic Albert qui també va començar a escalar amb nosaltres el 74. Amb nosaltres van pujar l'Eduard i la Úrsula qui llavors era la meva parella i va reforçar amb més simbolismes aquesta ascensió. Al baixar vam fer festa gran a la Vinya Nova (abans era entranyable i no pas com ara).

 Als 45 vaig pensar que valia la pena afegir la celebració en aquest entreacte de la dècada i vam tornar a pujar el cava al Cavall. Aquest cop amb l'Albert ja que l'Oscar no va poder venir. Ens van acompanyar al cim en Xavi i la Maria qui llavors ingènuament jo creia que era la meva parella.

 I ara, ara...Ostres que ja en son 50!! Espero tornar-hi als 60 però cada cop sembla menys probable. Aquest cop ha de ser el millor i així és. Podem pujar els TRES: L'Oscar, l'Albert i jo. Tres AMICS. Quin privilegi. Ningú pot tenir un millor regal d'aniversari.

 Fa un dia lleig. Els del meteocat havien dit que faria bo i la il·lusió no ens deixava creure el que era obvi: Si diuen bo, agafa el paraigües. Boira molt tancada i pixanera. Molt pixanera. Tot està xop.

La porta del funicular de St.Joan està tancada. Un cartell diu que aquests dies està tancat per manteniment. El monestir està desert. Només dues matonaires i quatre "japes" fent fotos. Doncs haurem de pujar a peu... Ala! no hi ha el pont del camí de St.Benet! L'han tirat a terra per fer el colector. Per fer 10 metres hem de caminar una volta de 10'. No comencem bé.

Pugem pel Camí del Pla dels Ocells en mig d'imatges fantasmagòriques formades pel bosc i la boira. No fa fred ni plou però ja estem xops. Fa molt que caminem, no? Aquesta pujada... Ostres! Si ja estem més enllà de l'Albarda Castellana! Amb la boira no hem vist el Cavall i hem passat de llarg. Quina volta!! Seguim sense anar bé.

 

Comencem a pujar i un cop al collet abans de la tirada horitzontal hi bufa un vent que amb la boira i l'humitat et deixa gelat. Aquests metres es fan difícils perquè estan molls i un no es nota els dits de les mans que son glaçats. Ai,ai,ai... que seguim sense anar bé. L'Oscar s'atreveix a suggerir que potser no podrem seguir la tradició. Què dius, boig!? Però sense dir-ho penso el mateix. Però increïblement a la reunió no hi toca el vent i ens recuperem del fred i seguim. Tot i així ja veurem, perquè tota la fissura està completament xopa i si afegim l'aigua al que ja de per si rellisca aquesta via... però avui no podem baixar. Els tres ens hem agafat festa només per pujar avui i no ho podem deixar per cap altre dia. Sortosament ja saps que la via no presenta masses dificultats i malgrat tots els inconvenients es deixa pujar la mar de bé.

  De cop em trobo un regal de la Moreneta (no pot ser de ningú més). Penjant d'un clau, el penúltim de la tirada, hi ha un mosquetó amb un joc de sis tascons. Quin sentit té posar un joc de tascons en un clau? I si és així perquè te'ls oblides? I si te'ls oblides, no els has vist al baixar? Per això penso que és un obsequi de la Moreneta i se'm posa la pell de gallina.

Al cim hi fa molt de fred i no es veu res de res. Estem immersos en la boira i això em dona una sensació d'aïllament i intimitat que es suma a les indescriptibles emocions del moment quan ens abracem els tres. Les fotos! Hem de completar la col.lecció de les fotos de totes aquestes pujades en les que hi surto sempre amb el mateix jersei. El jersei vermell amb la ratlla blanca que em va fer la meva mare l'any 75 i que només em poso per aquesta ocasió. Massa fred per veure el cava. Ens el veurem a peu de via.

Molt difícilment podré repetir una piulada com aquesta. Soc afortunat i feliç.

Cordada: Oscar Pla ; Albert Tresserras i Pere-Joan Bosch

RESUM

Dijous, 10 de gener de 2008

Montserrat. Parets. Cavall Bernat

Via Boix-Costa-Balaguer (Normal). 120m V , encara que les condicions hivernals fan que sembli més.

Material: Cintes. Equipat amb un parabolt, claus i macro-estaques metàl·liques. Reunions amb parabolts