Salta al contingut principal

Esquiada

Us deixo la piada de la sortideta del dissabte 19, encara que no és una escalada, però ens va anar bé per a fer entrenament, a que si nois?
Dons,  vàrem anar a Andorra "Gran Valira" a fer una esquiadeta, un dia fantàstic, gens de fred un sol espectacul·lar i la neu acceptable, bé per a mi després d'un parèntesi de 10 anys poc més que la vaig trobar perfecta.
El retrovament amb l'esquí va ser  per a mi una dosi de força, emoció etc. A més, vaig tenir la sort d'anar acompanyada d'uns molt bons esquiadors, quin ritme ... quin nivell ...  i a més,  a tot això he d'afegir que vaig riure molt, va ser un dia molt agradable, vam compartir moltes xerrades, vaig conèixer en Pere-Joan (eiii, t'he posat a llista bona eh!), en fi, m'han quedat moltes ganes de tornar-hi,  així que com que  encara queda temporada, espero que ho poguem tornar a repetir.


 

Una abraçada
Ester

Dissabte 19/1/08 - "Gran Valira"  
Joan Miquel / Pere-Joan / Pau / Ester


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano