El diumenge passat vam aprofitar la relativa bondat metreològica per retrobar-nos amb companys amb que feia temps que no havíem coincidit. Vam triar la Plantació amb la intenció de trobar alguna cosa al gust de tots.
Vam triar primer una via realment clàssica, la Normal de la Campana. Data de l'any 1943, i des de llavors soposadament s'ha restaurat ben poc. Alguna ressenya marca claus que ara no hi són, però en canvi es troben dos espits de més que al moment de l'obertura segur que no hi eren. Són d'aquests amb xapa petita, dels primers que van sortir, i no cal dir-ho que les xapes giren lliurement, però donen una impressió de prou sòlides encara.
El primer llarg comença amb una placa fineta de quart, per xapar el primer espit rovellat, al cap d'uns 6 o 7 metres. Després gira a la dreta, per sota d'un llavi que permet col.locar un friend mitjà a discreció. Roca a vigilar en aquest flanqueig ja més fi de cinquè fins arribar al final del llavi, on cal fer un pas de decisió per superar-lo i tornar a la verticalitat. Aquí trobarem el primer clau, que té prou la pinta de ser de l'equipament original...
Després d'un tramet menys vertical trobarem un altre pas més difícil protegit amb clau, i un segon espit un metre més amunt, no fos cas que s'hagués de posar a prova el clau. Una secció fàcil amb bona roca ens mena a un diedre que es deixa fer molt bé, a protegir amb algun que altre friend fins arribar a una alzina que està al bell mig, el primer punt d'assegurament que dona la seguretat d'un parabolt. També hi entren els tascons mitjans, en vam fer servir dos en total.A partir de l'arbre torna a ser més fàcil, amb algun que altre punt on cal vigilar la roca.
La segona tirada és completament diferent, amb roca grisa de fusió de primeríssima. Comença amb un flanqueig a la dreta, per girar poc després cap amunt cap al llavi que s'ha de superar. El pas es pot protegir amb un friend. Després hi ha un merlet fantàstic tipus parabolt, i alguna altre assegurança psicològica es pot col.locar. Però la tirada és curteta i aviat s'acaba el festival de roca bona.
Un cop fet el ràpel vam decidir aprofitar la proximitat del Rave, on hi ha una via ben equipada de l'Indi, la Tambors de Guerra. Les altres vies són menys assequibles, pel que tinc entès,
La via comença amb una tirada curta de poque assegurances al principi, però tampoc no en calen més, perquè és més fàcil. La reunió la fem sota la bauma.
La segona tirada comença amb uns passos desplomats d'artificial ben equipats, la sortida de l'última xapa té un pas fi obligat, un pas de decisió. Després ja queden poques xapes fins al cim, on trobarem un muntatge original de ràpel, prou segur, però de les instal.lacions típiques del lloc. Tota la segona tirada de roca excel.lent.
Resums: 11.11.2012, La Plantació de Montserrat
Via Normal a la Campana
50 m en dues tirades, Vè (obligat)
Material: friends fins a l'1 de Camalot, i tascons
Baixada: ràpel de 25m d'un arbre a la cara nord
Via Tambors de Guerra al Rave
55 m en dues tirades, V+/Ae
Tot equipat.
Baixada: ràpel de 30m d'una instal.lació al cim.
Companys de cordada: Jaume "Jaumegrimp"; segona cordada: Sílvia/Sergi
Wolfgang
Vam triar primer una via realment clàssica, la Normal de la Campana. Data de l'any 1943, i des de llavors soposadament s'ha restaurat ben poc. Alguna ressenya marca claus que ara no hi són, però en canvi es troben dos espits de més que al moment de l'obertura segur que no hi eren. Són d'aquests amb xapa petita, dels primers que van sortir, i no cal dir-ho que les xapes giren lliurement, però donen una impressió de prou sòlides encara.
El primer llarg comença amb una placa fineta de quart, per xapar el primer espit rovellat, al cap d'uns 6 o 7 metres. Després gira a la dreta, per sota d'un llavi que permet col.locar un friend mitjà a discreció. Roca a vigilar en aquest flanqueig ja més fi de cinquè fins arribar al final del llavi, on cal fer un pas de decisió per superar-lo i tornar a la verticalitat. Aquí trobarem el primer clau, que té prou la pinta de ser de l'equipament original...
Després d'un tramet menys vertical trobarem un altre pas més difícil protegit amb clau, i un segon espit un metre més amunt, no fos cas que s'hagués de posar a prova el clau. Una secció fàcil amb bona roca ens mena a un diedre que es deixa fer molt bé, a protegir amb algun que altre friend fins arribar a una alzina que està al bell mig, el primer punt d'assegurament que dona la seguretat d'un parabolt. També hi entren els tascons mitjans, en vam fer servir dos en total.
La via comença amb una tirada curta de poque assegurances al principi, però tampoc no en calen més, perquè és més fàcil. La reunió la fem sota la bauma.
La segona tirada comença amb uns passos desplomats d'artificial ben equipats, la sortida de l'última xapa té un pas fi obligat, un pas de decisió. Després ja queden poques xapes fins al cim, on trobarem un muntatge original de ràpel, prou segur, però de les instal.lacions típiques del lloc. Tota la segona tirada de roca excel.lent.
Via Normal a la Campana
50 m en dues tirades, Vè (obligat)
Material: friends fins a l'1 de Camalot, i tascons
Baixada: ràpel de 25m d'un arbre a la cara nord
Via Tambors de Guerra al Rave
55 m en dues tirades, V+/Ae
Tot equipat.
Baixada: ràpel de 30m d'una instal.lació al cim.
Companys de cordada: Jaume "Jaumegrimp"; segona cordada: Sílvia/Sergi
Wolfgang
Ens ho vam passar prou be Wolfgang, a veure quan hi tornem. Bon any 2013!
ResponElimina