Hi ha qui diu que sempre anem de cara la paret, buscant preses i maneres de pujar-les, i que no ens fixem amb tot el que hi ha a la muntanya... potser si, però si és així a mi no m'agrada anar pel Mon d'aquesta manera i no m'hi reconec.
Animals, plantes... n'hi ha molts, però alguns són singulars o si més no, específics de les muntanyes que tant ens agraden. Els fruits del bosc són per si mateixos tot una matèria a estudiar. Sobretot perquè gairebé tots es mengen i gairebé tots són boníssims. Cireres d'arboç, mores, gerds, maduixetes de bosc... però n'hi ha un parell que sempre ens fan ballar el cap pel molt que s'assemblen a simple vista i per l'enrenou a l'hora de traduir els seus noms a l'espanyol. Em refereixo als aranyons i als nabius o martilles.
Ambdós son petits, rodons i de color blau fosc-negre. Però hi ha un detall que fa que els diferenciem sense cap dubte: La planta.
Els nabius són el fruit d'unes mates de poca alçada mentre que els aranyons són el fruit d'un arbust que pot fer fins a dos metres d'alçada.
Si tot i així et queden dubtes, després d'agafar molts nabius et queden les mans ben tacades de blau (costa de marxar) i després de fer el mateix amb el aranyons, les mans queden vermelles de sang... de les mil punxades de les fulles.
El més comestible, tot i que d'ambdós se'n fa confitura i es poden menjar crus, és el nabiu (arándano en espanyol). L'aranyó ( endrina, en espanyol) on realment triomfa és al fermenta'l i obtenir-ne el famós licor Patxaran
Després del que he dit, t'explico que el passat dia 1 de setembre de 2012, baixant d'escalar el Pilier des Cathares al poble ariegenc de Bedehilac (prop de Tarascon sur Ariège), a la Montserrat i a mi ens va cridar l'atenció un arbust ple de boletes negres. En vam començar a collir a la vegada que ens va entrar el dubte entre si eren nabius o aranyons i fins i tot si el nom en català es corresponia a l'espanyol. Llavors no havíem llegit aquesta piulada i no ho sabíem del cert. Però per si les mosques estàvem en el cert, vam recollir tots els que vam poder, o millor dit fins que ens vam atipar de punxar-nos les mans. Dúiem una bossa per posar-hi la màquina de fer fotos en cas de pluja i la vam ben carregar. Recordàvem el patxaran que la Cristina ens havia donat quan ella en va fer. Era molt bo i ens va saber greu que s'acabés tant ràpid. Podríem fer el mateix...
Recepta:
Deixar macerar els aranyons en anís durant tres o quatre mesos. A internet hi trobareu tots els detalls.
però.... us he de dir que un vell amic "pirata" m'ha donat una recepta que supera en escreix el tema patxaran. Té t ant bona pinta que us la passo:
"Poses nabius, aranyons, gerds, i alguna cirera d´arboç dins d´una ampolla amb vodka, un rajolinet de moscatell( NOMÉS UNA MICA, EH?) un bocí de pell de taronja i a la nevera uns dies.
Quinze dies després pots provar l´especial ARANYA,"
Animals, plantes... n'hi ha molts, però alguns són singulars o si més no, específics de les muntanyes que tant ens agraden. Els fruits del bosc són per si mateixos tot una matèria a estudiar. Sobretot perquè gairebé tots es mengen i gairebé tots són boníssims. Cireres d'arboç, mores, gerds, maduixetes de bosc... però n'hi ha un parell que sempre ens fan ballar el cap pel molt que s'assemblen a simple vista i per l'enrenou a l'hora de traduir els seus noms a l'espanyol. Em refereixo als aranyons i als nabius o martilles.
Ambdós son petits, rodons i de color blau fosc-negre. Però hi ha un detall que fa que els diferenciem sense cap dubte: La planta.
Els nabius són el fruit d'unes mates de poca alçada mentre que els aranyons són el fruit d'un arbust que pot fer fins a dos metres d'alçada.
Si tot i així et queden dubtes, després d'agafar molts nabius et queden les mans ben tacades de blau (costa de marxar) i després de fer el mateix amb el aranyons, les mans queden vermelles de sang... de les mil punxades de les fulles.
El més comestible, tot i que d'ambdós se'n fa confitura i es poden menjar crus, és el nabiu (arándano en espanyol). L'aranyó ( endrina, en espanyol) on realment triomfa és al fermenta'l i obtenir-ne el famós licor Patxaran
Un cop a casa ens vam documentar i vam demanar ajuda a la Cristina. Efectivament havíem agafat aranyons i efectivament en podíem fer patxaran. A Internet vam trobar diferents receptes però al final vam fer el que la Cristina ens va dir i vam anar molt bé.
Aquest diumenge, tornant d'esquiar, ens vam decidir pel gran moment: Obrir el pot, colar l'elixir, posa'l en una ampolla buida de Chardú i tastar la nostra petita obra d'art. El resultat: Excel·lent!!!
Aquest diumenge, tornant d'esquiar, ens vam decidir pel gran moment: Obrir el pot, colar l'elixir, posa'l en una ampolla buida de Chardú i tastar la nostra petita obra d'art. El resultat: Excel·lent!!!
Que bonica que és la muntanya ...hip! (singlot), perdó. pjb
Recepta:
Deixar macerar els aranyons en anís durant tres o quatre mesos. A internet hi trobareu tots els detalls.
però.... us he de dir que un vell amic "pirata" m'ha donat una recepta que supera en escreix el tema patxaran. Té t ant bona pinta que us la passo:
"Poses nabius, aranyons, gerds, i alguna cirera d´arboç dins d´una ampolla amb vodka, un rajolinet de moscatell( NOMÉS UNA MICA, EH?) un bocí de pell de taronja i a la nevera uns dies.
Quinze dies després pots provar l´especial ARANYA,"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada