En arribar a peu de via tenim tota la estona la sensació d'estar una mica en el aire. Veiem que el millor és que assegurem al primer des de la savina de la dreta, ja que la que serà R0 està situada en una rampa rocosa. Encara que en llibre de l'Hita diu que són dos llargs, veiem que recomana fer la primera reunió comuna amb la Parsifal el Màgic. I és aconsellable realment.
Allà, a la R1, trobem un parabolt que ens farà més segura l'espera, la resta podem triar espits que n'hi han un fum. Així, des de la mateixa, tens a la vista company per quan toqui el segon llarg. Fins aquí ens ha portat una rampeta fins al vicac de la primera lleixa. Per aquesta flanquegem cap a la dreta fins al primer espit. Total cinc espits, que superem en A0, i un bicoin que afegim al sortir en lliure.
En aquesta primera reunió, em crida l'atenció l'estat dels burins de la Parsifal; la posició que estan, prou rovellats, part del seu cos a l'aire i una xapa, dels mateixos, que sembla te moviment propi quan bufa una mica l'aire. Una línia paral·lela a l'esquerra de parabolts li confereixen al sostre un estat lamentable. El primer que se em ve al cap que això es campi qui pugui. No es podia buscar un acord amb el de la via veïna per fer les coses com cal?
Anem prou armats i encetem el segon llarg on cal treballar a fons ja des de la primera escarpia, li segueix una V, que no acabes de veure quan de clavada està i la savina seca, que ja fa anys que està així. Aquí cal apretar, no badar i anar a buscar el següent pitó, que a mi em va resultar prou lluny. Tres pitons més i dos espits fins al pèndol on tenim un mosquetó de ferro. Pendolem i anem a buscar a l'esquerra una P que, un cop superada, el company procedeix a treure la cinta per evitar fregament. Finalment una placa, amb una dèbil fissura ens condueix a R2.
Descarto amablement l'oferta del company per el següent llarg. Tu, que ja estàs calent i tal i tal....
Quaranta metros fins al cim entre placa i unes fissures poc definides. Metros intensos, que es deixen fer 'al gusto', fins al flanqueig de la, poc pronunciada, bauma superior amb passos aeris i bonics. Rampa final i zas! ja sabem que hi ha dins del morral...Intensa confitura.
02/09/2012 - Morral del Cavall/Grimejia
Doble corda, 16 cintes, tascons i friend #0.3
langas i jesús
quina guarrada, tu...
En aquesta primera reunió, em crida l'atenció l'estat dels burins de la Parsifal; la posició que estan, prou rovellats, part del seu cos a l'aire i una xapa, dels mateixos, que sembla te moviment propi quan bufa una mica l'aire. Una línia paral·lela a l'esquerra de parabolts li confereixen al sostre un estat lamentable. El primer que se em ve al cap que això es campi qui pugui. No es podia buscar un acord amb el de la via veïna per fer les coses com cal?
inici del segon llarg
Anem prou armats i encetem el segon llarg on cal treballar a fons ja des de la primera escarpia, li segueix una V, que no acabes de veure quan de clavada està i la savina seca, que ja fa anys que està així. Aquí cal apretar, no badar i anar a buscar el següent pitó, que a mi em va resultar prou lluny. Tres pitons més i dos espits fins al pèndol on tenim un mosquetó de ferro. Pendolem i anem a buscar a l'esquerra una P que, un cop superada, el company procedeix a treure la cinta per evitar fregament. Finalment una placa, amb una dèbil fissura ens condueix a R2.
tercer llarg
Descarto amablement l'oferta del company per el següent llarg. Tu, que ja estàs calent i tal i tal....
Quaranta metros fins al cim entre placa i unes fissures poc definides. Metros intensos, que es deixen fer 'al gusto', fins al flanqueig de la, poc pronunciada, bauma superior amb passos aeris i bonics. Rampa final i zas! ja sabem que hi ha dins del morral...Intensa confitura.
= no cal pitons...
Doble corda, 16 cintes, tascons i friend #0.3
langas i jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.