Sona el despertador, i encara estic mig adormit, desplaço una mica la cortina de la furgo i veig que encara no s'ha fet de dia del tot. Els nostres cossos es resisteixen a sortir del sacs, conscients del fred que deu fer a fora. Tot es torna lent i el temps vola sense adonar-te'n, entre aixecar-nos, preparar el cafè i l'esmorzar. En aparcar al revolt i començar a treure els trastos ens quedem a quadros en veure que ens hem deixat un arnés. Tan de temps que portem amb ganes de fer aquesta via i veiem que tot se'n va a norris per aquest petit detall. Ja estem tirant la tovallola quan uns companys, d'un cotxe que fa uns minuts també ha aparcat al costat, ens ofereixen unes eslingues de càrrega que porten al vehicle. No ho dubtem i ens fabriquem amb elles un arnés que finalment queda d'allò més compacte i segur. Irremediablement el temps se'ns ha tirat a sobre i quan comencem a escalar son les onze del matí i sabem que és una mica tard, però ara que estem aquí no renunciem.
Entre boires veiem la placa d'inici amb el burí i el diedre del primer llarg i que, un cop a peu d'ell, et sorprèn de com és de dret. Més del que t'esperes a simple vista des del peu de via. Amb flanqueig inclòs, i així empalmem dos llargs, el sol ja ens ve a visitar i ara ja estem calents per la resta de via.
Segon i tercer llarg molt bons per fissura amb pitons i anar afegint proteccions on poden col·locar de tot. Si portem dos jocs de friends segur que els farem servir. Aquí la escalada ja ha agafat molt d'ambient. Ens alegrem de que, malgrat les dificultats que hem tingut fins ara, estem aquí disfrutant de valent del dia i la roca.
Tres llargs més ràpids ens deixen a sota del desplom vermell. En aquesta sisena tirada de roca vermellosa, encara que no és difícil, s'esmicola una mica i cal vigilar. Quan enllestim el setè llarg, sens com de fondo ressonen les baquetes al tambor. El famós sisbé, on sembla ser que hem de posar l'alien grog.
Val a dir que vam intentar de posar-lo. Però no, per nosaltres, no quedava bé de cap manera. No tenia sentit posar una peça que no queda prou segura i a l'hora sacrificar el forat per la mà esquera. O sigui que res, agafar aire, i anar a buscar el cordinillo pollós. Un segon cordino de les mateixes característiques, sabina meravellosa i ja el teníem resolt.
Un darrer llarg i corre, corre que pillem....
Paret de la Font Freda/Esperó del vent.
Una via molt bona i en particular els tres primers llargs.
Tascons, micros i friends fins #4 dels que repetim mitjans.
Octubre 2012 - Jesús
primer llarg
Entre boires veiem la placa d'inici amb el burí i el diedre del primer llarg i que, un cop a peu d'ell, et sorprèn de com és de dret. Més del que t'esperes a simple vista des del peu de via. Amb flanqueig inclòs, i així empalmem dos llargs, el sol ja ens ve a visitar i ara ja estem calents per la resta de via.
Segon i tercer llarg molt bons per fissura amb pitons i anar afegint proteccions on poden col·locar de tot. Si portem dos jocs de friends segur que els farem servir. Aquí la escalada ja ha agafat molt d'ambient. Ens alegrem de que, malgrat les dificultats que hem tingut fins ara, estem aquí disfrutant de valent del dia i la roca.
inici del tercer
Tres llargs més ràpids ens deixen a sota del desplom vermell. En aquesta sisena tirada de roca vermellosa, encara que no és difícil, s'esmicola una mica i cal vigilar. Quan enllestim el setè llarg, sens com de fondo ressonen les baquetes al tambor. El famós sisbé, on sembla ser que hem de posar l'alien grog.
Val a dir que vam intentar de posar-lo. Però no, per nosaltres, no quedava bé de cap manera. No tenia sentit posar una peça que no queda prou segura i a l'hora sacrificar el forat per la mà esquera. O sigui que res, agafar aire, i anar a buscar el cordinillo pollós. Un segon cordino de les mateixes característiques, sabina meravellosa i ja el teníem resolt.
Un darrer llarg i corre, corre que pillem....
Efectivament pillem i a la baixada, només entrar a la canal, ja hem de treure els frontals. A partir d'aquí només en queda patir, encara que això ja és com una altre història..
..
Una via molt bona i en particular els tres primers llargs.
Tascons, micros i friends fins #4 dels que repetim mitjans.
Octubre 2012 - Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada