Aprofitem que encara no fa massa fresca i anem a provar la Calidònia que fa dies que tenim en cartera. Itinerari obert per Matí Jubany i en David Hita l'estiu del 2010. Pràcticament equipada amb pitons casolans, espits i un parabolt com a mínim a les reunions.
L'itinerari aprofita la fissura paral·lela per sobre de l'arc característic per on va la via Vedaquer-Sasot, i entrant per la dreta d'aquesta per una agulla enganxada a la mateixa paret. De fet, la via anterior i la que ens ocupa podem dir que son pràcticament paral·leles.
Un cop a peu de via s'identifiquen fàcilment el primer clau casolà i les tres o quatre primeres xapes amb espits, on gira una mica a l'esquerra per continuar recte i amb paral·lel al bosquet penjat a la nostra esquerra. A uns quaranta metres haurem de flanquejar aquest bosquet amb l'ajuda d'un passamà que ens durà a al reunió a peu de l'esmentada fissura. Llarg difícil i roca a controlar, encara que aquest llarg no és dels pitjors en quan a la roca...
Enllestim el segon llarg més fàcil que l'anterior encara que notem la roca una mica més dubtosa que al llarg anterior. Ens ajuda que els pitons no estan massa distants i amb una mica de precaució, tocant cada pedra abans de utilitzar-la, sortirem il·lesos.
Resseguim la fissura, gairebé desdibuixada ja, al principi del tercer llarg durant uns quinze metros on ja es posa més dret i amb passos fins protegits amb espits. En arribar a l'alçada d'un llavi trencat a la nostra esquerra trobem el darrer espit d'aquest llarg i ens toca una bona excursió en diagonal fins a la tercera reunió. Per sort la roca ja es bona i de 'bolos' grans.
4art llarg
Al darrer llarg, el més curt, ens presenta una placa d'uns vint metres no massa difícil amb un sol parabolt fins un darrer tram vertical d'uns deu metres, comú amb la Verdaguer-Sasot, que trobem un burí i uns forats que nosaltres vam aprofitar per col·locar un camalot 0.75 i un altre 0.5 que ajuda a superar els darrers passos amb roca encara una mica sospitosa.
La via es bona encara que desmereix la roca i ens quedem amb un gust agri-dolç. I com es diu freqüentment en aquest casos: reservat als montserratins més arrelats al rocam discret i farcit de líquens.
L'itinerari aprofita la fissura paral·lela per sobre de l'arc característic per on va la via Vedaquer-Sasot, i entrant per la dreta d'aquesta per una agulla enganxada a la mateixa paret. De fet, la via anterior i la que ens ocupa podem dir que son pràcticament paral·leles.
1er llarg, dret i delicat
Un cop a peu de via s'identifiquen fàcilment el primer clau casolà i les tres o quatre primeres xapes amb espits, on gira una mica a l'esquerra per continuar recte i amb paral·lel al bosquet penjat a la nostra esquerra. A uns quaranta metres haurem de flanquejar aquest bosquet amb l'ajuda d'un passamà que ens durà a al reunió a peu de l'esmentada fissura. Llarg difícil i roca a controlar, encara que aquest llarg no és dels pitjors en quan a la roca...
2on llarg, mes delicat encara
Enllestim el segon llarg més fàcil que l'anterior encara que notem la roca una mica més dubtosa que al llarg anterior. Ens ajuda que els pitons no estan massa distants i amb una mica de precaució, tocant cada pedra abans de utilitzar-la, sortirem il·lesos.
3er llarg, dret i delicat
Resseguim la fissura, gairebé desdibuixada ja, al principi del tercer llarg durant uns quinze metros on ja es posa més dret i amb passos fins protegits amb espits. En arribar a l'alçada d'un llavi trencat a la nostra esquerra trobem el darrer espit d'aquest llarg i ens toca una bona excursió en diagonal fins a la tercera reunió. Per sort la roca ja es bona i de 'bolos' grans.
4art llarg
Al darrer llarg, el més curt, ens presenta una placa d'uns vint metres no massa difícil amb un sol parabolt fins un darrer tram vertical d'uns deu metres, comú amb la Verdaguer-Sasot, que trobem un burí i uns forats que nosaltres vam aprofitar per col·locar un camalot 0.75 i un altre 0.5 que ajuda a superar els darrers passos amb roca encara una mica sospitosa.
La via es bona encara que desmereix la roca i ens quedem amb un gust agri-dolç. I com es diu freqüentment en aquest casos: reservat als montserratins més arrelats al rocam discret i farcit de líquens.
Parte NW d'Agulles - Via Galidònia, ED 140 mts.
Material: Catorze cintes i camalots 0.75 i 0.5.
Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada