Salta al contingut principal

Astrofant - Reiteralpe - Alps de Baviera - Chiemgau‏

 Aquest any, durant el descans anual a la meva terra, també vam aprofitar per fer una via de paret, ben equipada amb parabolts on pràcticament no pots ficar res més, sobretot perquè no hi cap, i també perquè no cal.


Vam triar una cara nord que anava bé perquè les temperatures eren com si fossin plenament mediterrànies. L'aproximació ja la coneixíem de l'any passat, unes dues horetes de bona marxa per boscos espessos fins a peu de paret. Allà, una petita grimpada ens menava directament damunt d'un sòcol rocós, on aviat vam trobar a terra un parabolt adornat amb un cordill vermell, perquè si no, això era gairebé invisible.



La roca d'aquest tros de paret és sensacional, d'una adherència brutal, perquè hi ha molta erosió per aigua que deixa tot rogós com si d'una  llima amb pues sobredimensionals es tractés. Feia mal als dits i tot, sobretot als passatges més drets, on havies de tibar de dits amb ganes.
Les xapes estan totes posades i bé, però les distàcies entre elles obliga a escalar en la majoria dels casos, tret del pas més difícil, un 7-, que ve a ser com un 6a+, encara que a mi em va semblar força difícil el passet.


Fantàstiques canaleres


No obstant, ja a la segona tirada, no vaig trobar el primer parabolt i em vaig enfilar per terreny que semblava més evident a la seva esquerra, però al mateix temps més trencat. Sort d'un pont de roca que vaig poder muntar in extremis per iniciar un llarg flanqueig, ja que em trobava ben bé 30 m damunt de la reunió, sense haver xapat res... A la via veïna de la dreta (Sternschnuppe, que vol dir meteorit) es va matar una noia fa uns anys, també es va equivocar en un tram fàcil, es va ficar en terreny més difícil, i quan es va adonar del seu error i va començar a desgrimpar cinquens, va caure. La mateixa ressenya hi fa referència, per tal d'advertir que encara que l'escalada en sí es considera d'equipament esportiu, certs perills hi són.



La baixada es fa per una mena de ferrada de l'exèrcit que hi té unes instal.lacions a dalt, i on hi puja també un telefèric dedicat només a aquesta institució. Crec que hi fan entrenament d'hivern, el cim està a uns 2000 m escassos.



Novena tirada


Resum:
Astrofant, 21.8.2012
300 m d'escalada en 10 tirades, dificultat UIAA 7-, obligat 6
Només calen cintes exprés, però portar algun friend petit- mitjà sempre va bé per la tranquilitat... Fins i tot, algun micro es podria haver emplaçat.


Companys de cordada: Töm / Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...