'Roca discreta' ; Son els comentaris que els que habien estat deixaveb anar parlant de La Penya Telera i pensava que potser s'exagerava una mica amb aquestes apreciacions, però que alguna cosa hauria de cert. Gràcies a les cent de Patrice Bellefon sempre m'ha cridat l'atenció aquests terrenys de la Serra de la Partacua, encara que a la mateixa descripció de laia guia ja et deixa entreveure que, per la qualitat de la roca, la escalada pot esdevenir arriscada.
En aquests dies sorgeix l'ocasió i et deixes portar pels comentaris d'aquí i allà. Alguns blocs que, encara que si apunten de la peculiaritat de la roca de la zona, al mateix temps ens suggereix que el Espolón de los Navarros és l'itinerari més compacte de Peña Telera i que bé mereix una visita. La via en qüestió pertany al contrafort de Peña Parda o Cobacherizas. Pic enganxat i immediatament al Sud-est de Peña Telera. L'encanteri es produeix una vegada que des de la vall albires el seu afilat esperó de gairebé quatre-cents metres, qual proa d'un gran transatlàntic, que ens deixarà enamorats i desitjosos de enfilar-nos a ell.
Encara que en les ressenyes que circulen per la xarxa veiem que l'itinerari el coten de tres-cents metres, hem descobert uns metres més per afegir a la via. Concretament dos llargs que sumen uns setanta metres mes a l'itinerari original, i que observem, per un universal bastant nou, que no hem estat els primers a passar per allà. Ens confon un sostre que marca a la ressenya i que s'ha de flanquejar per l'esquerra. Es dóna la circumstància que a la part mes baixa, per entrar a l'esperó, hi ha també uns setanta metres més avall una lleixa i un sostre, tal com s'indica en la ressenya. Només que més avall, per una lleixa rocosa, amb un sol pitó en els dos llargs i sense reunions. Quan vam arribar a R0 (la nostra R2), sentim alleugeriment en veure dos claus amb cordinos i un malló. El llarg que se'ns presenta fa bon aspecte pel que fa la roca, tot i que els claus ofereixen poques garanties. La roca fins aquí no ha estat excessivament dolenta encara que ens hem de protegir a les reunions de la freqüent caiguda de pedres pel simple frec de les cordes i altres que se'ns van de les mans. Amb quatre tirades ja estem dubitatius, encara que cap dels dos ens vam decidir a fer la proposta de baixar. En algun lloc havíem llegit que a la part baixa la roca era millor i els nostres pensaments no cessen en preguntar-nos que ens esperarà més amunt. En dos llargs més ens trobem lleugerament a la dreta de l'esperó i reforçant una reunió d'un solitari i perdut clau. Tot fa la pinta d'haver-nos embarcat.
Cerquem el terreny mes evident i girem un xic a esquerra per continuar pel fil mateix de l'esperó i toca procedir amb calma, fer reunions a recer de la caiguda de pedres i així buscar el millor camí durant dos llargs sobre aquell castell de blocs en equilibri que ens recorda a un tetris gegant. Notem que estem cansats per la tensió i la por que ens imparteix aquest espectacle en el que som protagonistes i públic alhora. Consulto una i altra vegada la meva càmera per ampliar una foto de l'esperó per intentar endevinar en quin lloc estem. Referències com el coll de Cobacherizas i la franja grisa de la base del Penya Parda em donen la pista, quan finalment arribem a una lleixa, de una vintena de metros, que franqueja l'esperó de Nord a Est. Només un llarg i ja acabem per fi. Aquí no busquem quin seria el diedre original, si no quin seria l'ideal per acabar i quan abans millor. Cap a l'esquerra de l'esperó, i a la meitat de la esmentada lleixa, trobem un diedre que creiem el més amable de tots, amb un parell de passos desplomats com a darreres dificultats que ens diposita al cim de l'esperó.
Segurament no tornarem a aquesta zona.
Peña Parda o Cobacherizas/Espolón de los Navarros
En aquests dies sorgeix l'ocasió i et deixes portar pels comentaris d'aquí i allà. Alguns blocs que, encara que si apunten de la peculiaritat de la roca de la zona, al mateix temps ens suggereix que el Espolón de los Navarros és l'itinerari més compacte de Peña Telera i que bé mereix una visita. La via en qüestió pertany al contrafort de Peña Parda o Cobacherizas. Pic enganxat i immediatament al Sud-est de Peña Telera. L'encanteri es produeix una vegada que des de la vall albires el seu afilat esperó de gairebé quatre-cents metres, qual proa d'un gran transatlàntic, que ens deixarà enamorats i desitjosos de enfilar-nos a ell.
Cerquem el terreny mes evident i girem un xic a esquerra per continuar pel fil mateix de l'esperó i toca procedir amb calma, fer reunions a recer de la caiguda de pedres i així buscar el millor camí durant dos llargs sobre aquell castell de blocs en equilibri que ens recorda a un tetris gegant. Notem que estem cansats per la tensió i la por que ens imparteix aquest espectacle en el que som protagonistes i públic alhora. Consulto una i altra vegada la meva càmera per ampliar una foto de l'esperó per intentar endevinar en quin lloc estem. Referències com el coll de Cobacherizas i la franja grisa de la base del Penya Parda em donen la pista, quan finalment arribem a una lleixa, de una vintena de metros, que franqueja l'esperó de Nord a Est. Només un llarg i ja acabem per fi. Aquí no busquem quin seria el diedre original, si no quin seria l'ideal per acabar i quan abans millor. Cap a l'esquerra de l'esperó, i a la meitat de la esmentada lleixa, trobem un diedre que creiem el més amable de tots, amb un parell de passos desplomats com a darreres dificultats que ens diposita al cim de l'esperó.
Només ens quedarà com a final de la lletania, un prat de herba i una aresta, d'uns vuitanta metres amb roca molt trencada, que ens recorda a una cantera, amb la que procedim amb la màxima precaució. Encara que com es obvi no la podem assegurar de cap manera. Aquí respirem ben a fons...., i descarreguem la tensió acumulada.
Segurament no tornarem a aquesta zona.
Peña Parda o Cobacherizas/Espolón de los Navarros
Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada