Salta al contingut principal

Pany-Farrera, al Fusell

Aquesta via és la primera via que es va obrir al Fusell, any 1941... clàssica per excel.lènica! Per això també se li diu "La Normal", però no és que sigui senzilla o fàcil... i és que en aquestes dues agulles adossades, no hi ha res que sigui un simple passeig!


Vam estar una bona estona buscant l'entrada a la via, tot i tenint una bona ressenya de l'Escalatroncs a mà. Costa molt veure el primer burilet, però finalment el vam trobar, des de dalt del promontori que hi ha a la vessant nord. Primer sembla complicat fer el pas per arribar a la roca, però al final es fa prou bé.


Preferim iniciar el 1er llarg des de baix i no del sòcol

Comença la fissura horitzontal, assegurada amb autèntiques relíquies de claus amb filferros d'aquests verds que semblen joguines... s'hi pot col.locar algun friend Camalot nº 2, però l'amic Jesús va preferir passar-hi en semi- lliure, per no exposar les ferralles a unes forces que estarien per damunt de les seves capacitats de resistència... Per acabar d'adobar l'escalada, la roca és d'aquesta que cal vigilar on poses el peu, no és que estigui podrida, però sí podrideta. Sort que la fissura és molt compacte.
La primera reunió es munta al coll entre el Sentinella i el Fusell, prou còmode.


2on llarg, molt bó


La tirada següent és una delícia, bona roca aquí i assegurament també de l'època però abundant com a l'anterior, però reforçable si vols a base de friends mitjans. No obstant, el grau (V+) i la roca molt ferma permeten passar sense ferros adicionals, ni angúnies.
La segona reunió es munta dalt del Fusell on hi ha dues bagues petrificades, amb una baga adicional ben llarga (2,40m?) fent un llacet a tot el cim. Des d'aquí flanqueges i baixes uns metres fins que puguis posar el peu amb un bon espagat a l'altre agulla, on t'enganxes sense grans dificultats i continues uns 5 metres amunt, amb un bon pati a sota els peus...espectacular!
Tot plegat, cada un dels tres llarguets et fan vibrar a la seva manera.


3er llarg



3er llarg

Resum:
Via Pany-Ferrara, Fusell-Sentinella, Plantació. 11.9.2013
Total 55 m de via en 3 tirades, bones per fer una matinal complerta.
Complicat de dir quina seria la dificultat màxima obligada, el problema és fiar-se dels ferros vells. IV+/V? i Ae.
Material: Camalot nº 0,75 per reforçar el tac de fusta del segon llarg, i nº2 pel primer llarg.
Companys de cordada: Jesús, Wolfgang


Via del tot recomanable per als amants de vies clàssiques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...