Una petita joia al Pallars Jussà, prop del poble de Figuerola d'Orcau entre Tremp i Isona. La paret de la muntanya de Sant Corneli i concretament la via BonPas és l'itinerari què escollim degut a les bones referències del Pere-Joan i companys que ja l'havien fet. Moltes gràcies, companys!.
Paret aïllada, lluny de tot, equipament just tirant a escàs, realment podríem dir que allí tot és una mica aventura. La pista netejadora de baixos rodants, l'aproximació, la tornada, unes bones sessions de caminar per terreny gens marcat, descobrint a cada moment el millor indret per seguir i no acabar retolat de vermell.
Silenci. Ni una sola veu, ni un sol soroll, ni de aprop ni de lluny, només el paisatge és el protagonista i nosaltres uns violadors. Tot perfecte per sentir, qui vulgui o pugui fer-ho. Vam arribar amb silenci i ens vam anar en silenci, parlàvem fluixet per no trencar l'encís. Vam arribar que un tel gris ho cobria tot i a poc a poc, als nostres peus, assistírem al despertar de l'espectacle, els camps es pintaven de verd, el cel de blau i la paret de grocs, vermells i grisos blavosos. I nosaltres, allí al mig, com amants sorpresos, resseguint amb la punta dels dits les seves fissures, anàvem recuperant la joia de viure.
I a dalt de la muntanya hi trobem Sant Corneli, que no sabria dir de qui o de què és patró, guardant una molt humil i petita ermita perquè la gent hi vagi en pelegrinatge a resar, a demanar que els seus anhels es sentin escoltats. I aquí també l’indret et fa reflexionar.
Sant Corneli en una trista barraca, diguem-li ermita i al davant una immensa creu de formigó que aquella altre part del ser humà va construir en un moment de deliri. Però aquí la Natura ha estat més sàvia i l'ha amorrat de genolls i allí està, com un cíclope ferit amb els braços a terra i el cul enlaire. I Sant Corneli no vol sortir de la barraca per no veure aquest despropòsit, com dient: "ja us ho fareu".
Deixem el cim, baixem de puntetes per no fer soroll i sortim del quadre perquè el pintor nocturn pugui plantar el seu cavallet i fer de les seves. Al poc arriba el Vigilant amb les seves claus i amb silenci, comença a tancar el parc i de sota les bardisses, dels forats de les roques, de les branques de les alzines, de tot arreu, uns ulls porucs ens diuen què ara comença el trànsit i la gresca............sssssssssssssssss.
Joan Miquel.
Sant Corneli, via Bonpas
Dissabte, 21 de Març.
Muntanya de Sant Corneli.
Via BonPas, 180m. 6b+ (6a obligat)
Material: tascons i friends (0,25 al 3) (Repetiu el vermell)
Horari via: 4h. Horari cotxe-cotxe: 7,30h.
Cordada: Carles Canós, Jesús Alejandre i Joan Miquel Horrillo.
Ressenya d'en Luichy
Paret aïllada, lluny de tot, equipament just tirant a escàs, realment podríem dir que allí tot és una mica aventura. La pista netejadora de baixos rodants, l'aproximació, la tornada, unes bones sessions de caminar per terreny gens marcat, descobrint a cada moment el millor indret per seguir i no acabar retolat de vermell.
Silenci. Ni una sola veu, ni un sol soroll, ni de aprop ni de lluny, només el paisatge és el protagonista i nosaltres uns violadors. Tot perfecte per sentir, qui vulgui o pugui fer-ho. Vam arribar amb silenci i ens vam anar en silenci, parlàvem fluixet per no trencar l'encís. Vam arribar que un tel gris ho cobria tot i a poc a poc, als nostres peus, assistírem al despertar de l'espectacle, els camps es pintaven de verd, el cel de blau i la paret de grocs, vermells i grisos blavosos. I nosaltres, allí al mig, com amants sorpresos, resseguint amb la punta dels dits les seves fissures, anàvem recuperant la joia de viure.
I a dalt de la muntanya hi trobem Sant Corneli, que no sabria dir de qui o de què és patró, guardant una molt humil i petita ermita perquè la gent hi vagi en pelegrinatge a resar, a demanar que els seus anhels es sentin escoltats. I aquí també l’indret et fa reflexionar.
Sant Corneli en una trista barraca, diguem-li ermita i al davant una immensa creu de formigó que aquella altre part del ser humà va construir en un moment de deliri. Però aquí la Natura ha estat més sàvia i l'ha amorrat de genolls i allí està, com un cíclope ferit amb els braços a terra i el cul enlaire. I Sant Corneli no vol sortir de la barraca per no veure aquest despropòsit, com dient: "ja us ho fareu".
Deixem el cim, baixem de puntetes per no fer soroll i sortim del quadre perquè el pintor nocturn pugui plantar el seu cavallet i fer de les seves. Al poc arriba el Vigilant amb les seves claus i amb silenci, comença a tancar el parc i de sota les bardisses, dels forats de les roques, de les branques de les alzines, de tot arreu, uns ulls porucs ens diuen què ara comença el trànsit i la gresca............sssssssssssssssss.
Joan Miquel.
Sant Corneli, via Bonpas
Dissabte, 21 de Març.
Muntanya de Sant Corneli.
Via BonPas, 180m. 6b+ (6a obligat)
Material: tascons i friends (0,25 al 3) (Repetiu el vermell)
Horari via: 4h. Horari cotxe-cotxe: 7,30h.
Cordada: Carles Canós, Jesús Alejandre i Joan Miquel Horrillo.
Ressenya d'en Luichy
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.