Si la setmana passada l'estrella de l'esmorzar a Artesa de Segre va ser el morro de porc, aquest dissabte ha estat la botifarra. La botifarra negre amb pa amb tomàquet i la botifarra d'aproximació i descens de la paret de Sant Corneli.
Després de tants anys escalant, tantes vies i parets, sembla impossible que encara pugui descobrir nous indrets prop de casa. I ara que he pogut conèixer aquesta nova paret que es troba al Pallars Jussà no entenc com no hi havia estat abans. Més encara quan el Xavi i l'Arseni ,que ja hi havien estat, n'havien explicat els encants repetides vegades. Com sigui, aquest dissabte hi he estat. Quin plaer retrobar l'escalada tal i com jo l'entenc autèntica. Un indret salvatge on no hi ha ni camí per arribar ( i així tinc les cames destrossades a esgarrinxades). Cap rastre de "in-civilització". Magnifiques vistes sobre el Montsec, Boumort, el Pallars Jussà i des del cim el Sobirà. Silenci. Cel blau, blau intens. Solitud que incita a valorar l'estar amb els companys. Una pared difícil. Una via estètica, mantinguda i molt ben oberta. Què més es pot demanar en una escalada?.
Una paret que de lluny no sembla gran cosa però que a mida que t'hi acostes es va guanyant el respecte. La roca no té massa bona pinta però quan la toques te n'adones de que la qualitat és molt més que acceptable. Llàstima de la gran feixa que a nivell de la primera reunió rebaixa l'alçada vertical d'aquesta paret que es manté quasi sencera a la perpendicular del terra.
La via és difícil i mantinguda. Pel meu entendre molt ben oberta perquè cerca l'itinerari més lògic col.leccionant plaques, fissures, xemeneies, flanqueig, desplom...té de tot! i l'equipament és excel.lent! Més aviat escàs i molt escàs en algunes tirades però on no hi ha spit o parabolt és perquè es pot equipar amb friends, tascons, ponts de roca o savines. Quan cal un expansiu hi és i quan se'n pot prescindir no hi és. Això fa que l'escalada sigui bastant segura i a la vegada et faci treballar a fons. Quan arribes al cim et sorprens del que t'han costat aquests pocs metres i sincerament crec que no deixa indiferent a ningú.
Una escalada per a recomanar a un bon amic. Això si, no la menystinguis.
Pere-Joan
RESUM
Dissabte,7 de març de 2009
Pallars Jussà. Orcau.
Paret de Sant Corneli. Via Bon pas. 280 m (100 fàcils) 6c (obligat 6a/Ao)
Material: Una quinzena d'express, joc de friends, micro-friends, joc de tascons, bagues per pont de roca i per savines. Reunions muntades de dos spits o de dos parabolts però no preparades per a rappelar.
Cordades: Xavier i Wolfgang; Arseni i Pere-Joan
Després de tants anys escalant, tantes vies i parets, sembla impossible que encara pugui descobrir nous indrets prop de casa. I ara que he pogut conèixer aquesta nova paret que es troba al Pallars Jussà no entenc com no hi havia estat abans. Més encara quan el Xavi i l'Arseni ,que ja hi havien estat, n'havien explicat els encants repetides vegades. Com sigui, aquest dissabte hi he estat. Quin plaer retrobar l'escalada tal i com jo l'entenc autèntica. Un indret salvatge on no hi ha ni camí per arribar ( i així tinc les cames destrossades a esgarrinxades). Cap rastre de "in-civilització". Magnifiques vistes sobre el Montsec, Boumort, el Pallars Jussà i des del cim el Sobirà. Silenci. Cel blau, blau intens. Solitud que incita a valorar l'estar amb els companys. Una pared difícil. Una via estètica, mantinguda i molt ben oberta. Què més es pot demanar en una escalada?.
Una paret que de lluny no sembla gran cosa però que a mida que t'hi acostes es va guanyant el respecte. La roca no té massa bona pinta però quan la toques te n'adones de que la qualitat és molt més que acceptable. Llàstima de la gran feixa que a nivell de la primera reunió rebaixa l'alçada vertical d'aquesta paret que es manté quasi sencera a la perpendicular del terra.
La via és difícil i mantinguda. Pel meu entendre molt ben oberta perquè cerca l'itinerari més lògic col.leccionant plaques, fissures, xemeneies, flanqueig, desplom...té de tot! i l'equipament és excel.lent! Més aviat escàs i molt escàs en algunes tirades però on no hi ha spit o parabolt és perquè es pot equipar amb friends, tascons, ponts de roca o savines. Quan cal un expansiu hi és i quan se'n pot prescindir no hi és. Això fa que l'escalada sigui bastant segura i a la vegada et faci treballar a fons. Quan arribes al cim et sorprens del que t'han costat aquests pocs metres i sincerament crec que no deixa indiferent a ningú.
Una escalada per a recomanar a un bon amic. Això si, no la menystinguis.
Pere-Joan
RESUM
Dissabte,7 de març de 2009
Pallars Jussà. Orcau.
Paret de Sant Corneli. Via Bon pas. 280 m (100 fàcils) 6c (obligat 6a/Ao)
Material: Una quinzena d'express, joc de friends, micro-friends, joc de tascons, bagues per pont de roca i per savines. Reunions muntades de dos spits o de dos parabolts però no preparades per a rappelar.
Cordades: Xavier i Wolfgang; Arseni i Pere-Joan
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.