Salta al contingut principal

Paret de la Portaclusa, via Tasconaires

La Tasconaires és una via oberta en una recó amagat del congost de Montrebei. Concretament a la paret de la Portaclusa què té en el cim la Torre de Les Conclues, que definim com una antiga torre de guaita a les portes del Congost, albirant i defenent les terres  a cavall entre  Aragó i Catalunya.
L'indret és totalment màgic, per la seva solitud i el seu aïllament, per la seva bellesa, pel poc trànsit del personal i pel què té de recòndit i amagat. Un lloc per perdrés, o si mes no, per sentir-se perdut, en un dels pocs recons que resten al país encara per sentir sensacions de llibertat i d'allunyat de la civilització.
Realment ens costa d'imaginar com es va poder descobrir aquesta paret i pensem què, només recorrent el congost amb barca els aperturistes es podrien donar compte de l'existència d'aquestes roques. Tot això també ens fa pensar en la bellesa de l'excursió que s'acostuma a fer en canoa recorrent tot el Congost i seguint per sota d'aquests espadats.




En aquesta paret, nosaltres coneixem de l'existència de 4 vies: l'Espitaires i per tant equipada amb espits, la Tasconaires, desequipada totalment, la Savinaires que sembla ser, com el seu nom indica plena de savines i suposem, per tant, també totalment neta i finalment la Mandala, que és la mes occidental de totes.
Per accedir-hi és millor arribar a dalt del cim amb la Torre de Les Conclues i anar baixant fins trobar un ràpel de 25m. que ens deixarà dins d'una canal que acabarem de baixar i després amb un flanqueig per sobre d'una cornisa, arribarem al peu d'una xemeneia que marca el principi de la via.





 
La roca i la dificultat és molt acceptable i es deixa equipar amb facilitat i amb 4 llargs de 30-35m. ens condueix fins la porta de la torre, que encara conserva un arc entre parets i al entrar a dins i no podem mes que imaginar-nos la vida austera d'aquells antics  vigilants.
Des d’aquí hi ha una magnifica vista vers el Congost de Montrebei amb les seves altives parets i amb el Pirineu blanc al fons. Realment el lloc és magnífic i encara què la via no sigui una meravella de l'escalada, ens sentim molt ben pagats per l'entorn.



 
 
Joan Miquel.
 
Diumenge, 8 de Març de 2009.
Paret de la Portaclusa
Via Tasconaires, 155m. V+ Totalment desequipada.
Material: tascons i un joc de friends.
Horari: 2h30
Cordada: Jesús Alejandre, Carles Canós i Joan Miquel Horrillo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...