La Tasconaires és una via oberta en una recó amagat del congost de Montrebei. Concretament a la paret de la Portaclusa què té en el cim la Torre de Les Conclues, que definim com una antiga torre de guaita a les portes del Congost, albirant i defenent les terres a cavall entre Aragó i Catalunya.
L'indret és totalment màgic, per la seva solitud i el seu aïllament, per la seva bellesa, pel poc trànsit del personal i pel què té de recòndit i amagat. Un lloc per perdrés, o si mes no, per sentir-se perdut, en un dels pocs recons que resten al país encara per sentir sensacions de llibertat i d'allunyat de la civilització.
Realment ens costa d'imaginar com es va poder descobrir aquesta paret i pensem què, només recorrent el congost amb barca els aperturistes es podrien donar compte de l'existència d'aquestes roques. Tot això també ens fa pensar en la bellesa de l'excursió que s'acostuma a fer en canoa recorrent tot el Congost i seguint per sota d'aquests espadats.
En aquesta paret, nosaltres coneixem de l'existència de 4 vies: l'Espitaires i per tant equipada amb espits, la Tasconaires, desequipada totalment, la Savinaires que sembla ser, com el seu nom indica plena de savines i suposem, per tant, també totalment neta i finalment la Mandala, que és la mes occidental de totes.
Per accedir-hi és millor arribar a dalt del cim amb la Torre de Les Conclues i anar baixant fins trobar un ràpel de 25m. que ens deixarà dins d'una canal que acabarem de baixar i després amb un flanqueig per sobre d'una cornisa, arribarem al peu d'una xemeneia que marca el principi de la via.
La roca i la dificultat és molt acceptable i es deixa equipar amb facilitat i amb 4 llargs de 30-35m. ens condueix fins la porta de la torre, que encara conserva un arc entre parets i al entrar a dins i no podem mes que imaginar-nos la vida austera d'aquells antics vigilants.
Des d’aquí hi ha una magnifica vista vers el Congost de Montrebei amb les seves altives parets i amb el Pirineu blanc al fons. Realment el lloc és magnífic i encara què la via no sigui una meravella de l'escalada, ens sentim molt ben pagats per l'entorn.
L'indret és totalment màgic, per la seva solitud i el seu aïllament, per la seva bellesa, pel poc trànsit del personal i pel què té de recòndit i amagat. Un lloc per perdrés, o si mes no, per sentir-se perdut, en un dels pocs recons que resten al país encara per sentir sensacions de llibertat i d'allunyat de la civilització.
Realment ens costa d'imaginar com es va poder descobrir aquesta paret i pensem què, només recorrent el congost amb barca els aperturistes es podrien donar compte de l'existència d'aquestes roques. Tot això també ens fa pensar en la bellesa de l'excursió que s'acostuma a fer en canoa recorrent tot el Congost i seguint per sota d'aquests espadats.
En aquesta paret, nosaltres coneixem de l'existència de 4 vies: l'Espitaires i per tant equipada amb espits, la Tasconaires, desequipada totalment, la Savinaires que sembla ser, com el seu nom indica plena de savines i suposem, per tant, també totalment neta i finalment la Mandala, que és la mes occidental de totes.
Per accedir-hi és millor arribar a dalt del cim amb la Torre de Les Conclues i anar baixant fins trobar un ràpel de 25m. que ens deixarà dins d'una canal que acabarem de baixar i després amb un flanqueig per sobre d'una cornisa, arribarem al peu d'una xemeneia que marca el principi de la via.
La roca i la dificultat és molt acceptable i es deixa equipar amb facilitat i amb 4 llargs de 30-35m. ens condueix fins la porta de la torre, que encara conserva un arc entre parets i al entrar a dins i no podem mes que imaginar-nos la vida austera d'aquells antics vigilants.
Des d’aquí hi ha una magnifica vista vers el Congost de Montrebei amb les seves altives parets i amb el Pirineu blanc al fons. Realment el lloc és magnífic i encara què la via no sigui una meravella de l'escalada, ens sentim molt ben pagats per l'entorn.



Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.