Salta al contingut principal

Pic de Sant Cugat, ANTIKRESTAS

Dissabte 21 de març amb el Wolfgang fem una nova via oberta per el incansable Luichy al Pic de Sant Cugat.
Es tracta d'una via que va a buscar la gran agulla de la aresta amb 12 tirades  equipades amb parabolts, el grau obligat es 6a/b ja que hi ha alguna tirada a l'agulla en que les assegurances allunyen. Cal dur 24 cintes(la meitat molt llargues) pel llarg de 55  metres de 6c. A  mes dúiem un joc de microfriends que varem col•locar en un parell de llocs. També cal preveure una baga per ràpel  per baixar de l'agulla al coll.
La via es maca encara que a la part baixa no te ambient, però les 5 tirades de l'agulla canvien totalment la tònica, son força aèries i boniques. La roca es força bona llevat de la ultima tirada de III i algun tram crostós a la tirada de 6a de l'agulla.




A la baixada varem seguir les indicacions del Luichy, però la desgrimpada de l'agulla es molt perillosa per lo descomposta que esta la roca, sort que  varem trobar  una petita sabina just a 1 metre del cim i vem muntar un ràpel de 20 metres fins el coll, la resta es seguir la canal fins a trobar el ràpel de 60m i desprès seguir la ferrada (que  mes aviat es un passamà amb cables i cordes).




Afegir que costa de trobar el començament, nosaltres vem anar a peu de via de la Cosa i  seguin la canal amunt amb grimpada de II, fins arribar a uns 100m a un coll a on hi ha els parabolts de la primera reunió ( de fet la primera tirada es bastant lletja i no val la pena fer-la)


Pic de Sant Cugat, ANTIKRESTAS,455 m.6c ( 6a/b obligat)
Ressenya de : http://luichy-lanochedelloro2..blogspot.com/




Josep Coll  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...