Salta al contingut principal

Roca dels Arcs, Buenas Vibraciones‏

És curiós que a l'hora de triar la via, al bar d'Artesa, algú va dir que "no serà una via que habitualment caracteritzarien com a Només Per Col·leccionistes", ja que només la coneixia un de nosaltres, cosa que finalment s'ha complert. I jo que volia fer una via equipada...

L1: primer tram trencat i assegurat amb dos espits i un clau, equipament que després de veure les altres tirades es pot definir clarament com a sobreequipat. El que és cert és que no s'hauria pogut protegir. Aquest tram marcava IV+, però semblava més. Després hi ha un bon tros de mur desplomat de V, que tirava enrere contínuament. Es podia protegir amb friends petits/mitjans. Tot plegat bastant expo, tot un repte pel que comença de primer.




L2: sortida de la reunió cabrona, marcava 6a, però la protecció era la pròpia reunió, i els  espits d'aquesta reunió ballaven tots dos... Es podia posar un friend petit i un tascó una mica més amunt, però penjat de mala manera.
Un cop superat el díedre fissurat i el muret que segueixen, arriba el premi: un altre panxeta desplomada, sense possibilitat de protegir. Per on pujo? Per la dreta on hi ha bones mans però et queden els peus penjat a l'aire, o a l'esquerra on no tiba tant però no hi ha mans... O potser pel mig, que no és ni tant desplomat ni tant dolent de mans? Al final decideixo anar per l'esquerra, i l'encerto, per sort.
Segueix un mur excel?lent de Vè amb les típiques nanses horitzontals fins a l'únic clau de la tirada, un clau vell però aparentment bo que és compartit amb la via Tàrrega. Finalment, per trams trencadets, un díedre de Vè que no es deixa protegir massa bé.

L3: Comença amb un mur V+ de 5m molt desplomat, però amb bona presa. Protegible amb friends petits/mitjans, després terreny més fàcil de IV.



L4: tirada curta de tràmit de 20 m per terreny fàcil IV, protegible amb 2 bagues savineres. Ull: la ressenya del llibre de Vilanova no marca la següent reunió, però és molt recomanable fer-la!

L5: comença per una rampa que es redreça cada vegada més fins a la verticalitat, on comença el ball de V+. Es pot protegir més o menys bé amb friends petit/mitjans, però l'únic espit de la tirada està col·locat quan ja has superat el primer pas difícil. És una llàstima que hi hagi tant poques xapes, ja que el mur podria ser una bona disfrutada, si hi hagués un parell de xapes més. Uns 30 m.

L6: nosaltres vam tirar fins al cim, que són uns 50 m més amb dos ressaltets variats.

Resum:
via Buenas Vibraciones (Vilanova de Meià), uns 220 m. 3 espits i 2 claus de progressió en tota la via, reunions equipades amb 2 espits, un dels quals amb anella.
En conjunt, bastant expo, almenys si tens mentalitat de via equipada o esportiva.


Wolfgang

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano