Dissabte vam anar amb rumb al Peladet, amb ganes d'aventura. Les vies d'en Paca ja ho prometen, no defrauden mai!
L'aproximació és força ràpida i agradable pel que fa a la temperatura, perquè tot es fa a l'ombra (30 minuts). Trobar el peu de via tampoc no és difícil, posa FP gravat a la roca, i el primer espit es veu molt a prop.
La primera tirada comença força dreta i ja dona un tast de com serà la via: primer un espit, després un clau vell, un altre espit, després un clau encara més vell, i un burí mig sortit, del qual es fa el primer pas d'Ae. Després el sostre amb tres o quatre passos més d'Ae, un tram vertical de sortida amb una bagueta prima de l'època de l'obertura de la via (es a dir, segur que porta 10 anys assecant-se al sol), i aviat arribes a la reunió.
La segona tirada comença en diagonal cap a l'esquerra, per arribar al primer clau. Des d'aquí, anant fent i buscant els millors passos entre les assegurances variopintes. Hi ha quatre o cinc caps de burins, i si no vigiles, te'ls pots saltar fàcilment. No obstant, a la placa final que et porta a la reunió, s'agraeixen els burins, perquè són passos ben finets d'adherència.
La tercera tirada comença una mica rostollera, després es pot optar per una canal o una placa on has d'intuir per on va la via, sense res en uns quants metres, fins arribar a un clau molt amagat al costat d'un arbre. A partir d'aquest moment, la tirada es redreça i puja per un pilar molt maco.
La quarta tirada també és molt maca, amb roca molt agraïda, tret d'algun bloc inestable. El final mena a un petit replà- jardí, on s'instal·la la quarta reunió.
La cinquena tirada és, sense dubte, l'estrella: comença amb una xemeneia amb un passet difícil per arribar a la segona xapa. Es pot seguir la mateixa xemeneia per dins, o alternativament per fora, on hi ha bons cantells, però tens el cul ben a l'aire... Segueix una secció menys vertical sense assegurances, per arribar a un desplom amb molt bones preses. Passos atlètics i aeris... Després, el diedre final, molt disfrutón i de bona presa també, no tant les assegurances. Alguna baga plana de pont de roca s'està gairebé desintegrant... però evidentment som lliures d'aturar-nos una estona i renovar el que calgui, si portem el material adequat i hi estem disposats.
El descens el fem en 4 ràpels per la Revolta dels Nyerros, uns 50 m més amunt a la nostra dreta, mirant de cara a la paret. El tercer ràpel va una mica en diagonal en tota la seva llargària, però si el primer hi posa alguna cinta i aguanta després la corda pel segon, no hi ha gaires problemes. L'últim ràpel és més curt, i les cordes es queden enganxades a les copes dels arbres. Penso que amb una corda de 60 hauria d'haver-hi prou, però no ho vam provar.
Resum:
La Festa del Paca, Peladet Occidental, 28.5.2011
180 m de via en 5 tirades, 6b/Ae màxim obligat V.
Material: força cintes exprés (nosaltres en dúiem 18 i no en sobraven gaires) més aviat llargues, 5 o 6 xapes recuperables, friends i tascons. Només vam fer servir algun alien del semàfor, i un parell o tres de tascons mitjans, però un camalot de l'1 o 2 també pot anar bé si es vol assegurar més la part de dalt.
Companys de cordada: Blai/Wolfgang
Una via molt recomanable si vols una mica de aventurilla, sense exagerar.
L'aproximació és força ràpida i agradable pel que fa a la temperatura, perquè tot es fa a l'ombra (30 minuts). Trobar el peu de via tampoc no és difícil, posa FP gravat a la roca, i el primer espit es veu molt a prop.
La primera tirada comença força dreta i ja dona un tast de com serà la via: primer un espit, després un clau vell, un altre espit, després un clau encara més vell, i un burí mig sortit, del qual es fa el primer pas d'Ae. Després el sostre amb tres o quatre passos més d'Ae, un tram vertical de sortida amb una bagueta prima de l'època de l'obertura de la via (es a dir, segur que porta 10 anys assecant-se al sol), i aviat arribes a la reunió.
L1, arribant al sostre
La segona tirada comença en diagonal cap a l'esquerra, per arribar al primer clau. Des d'aquí, anant fent i buscant els millors passos entre les assegurances variopintes. Hi ha quatre o cinc caps de burins, i si no vigiles, te'ls pots saltar fàcilment. No obstant, a la placa final que et porta a la reunió, s'agraeixen els burins, perquè són passos ben finets d'adherència.
La tercera tirada comença una mica rostollera, després es pot optar per una canal o una placa on has d'intuir per on va la via, sense res en uns quants metres, fins arribar a un clau molt amagat al costat d'un arbre. A partir d'aquest moment, la tirada es redreça i puja per un pilar molt maco.
La quarta tirada també és molt maca, amb roca molt agraïda, tret d'algun bloc inestable. El final mena a un petit replà- jardí, on s'instal·la la quarta reunió.
La cinquena tirada és, sense dubte, l'estrella: comença amb una xemeneia amb un passet difícil per arribar a la segona xapa. Es pot seguir la mateixa xemeneia per dins, o alternativament per fora, on hi ha bons cantells, però tens el cul ben a l'aire... Segueix una secció menys vertical sense assegurances, per arribar a un desplom amb molt bones preses. Passos atlètics i aeris... Després, el diedre final, molt disfrutón i de bona presa també, no tant les assegurances. Alguna baga plana de pont de roca s'està gairebé desintegrant... però evidentment som lliures d'aturar-nos una estona i renovar el que calgui, si portem el material adequat i hi estem disposats.
El diedre, amb ambientillo
El descens el fem en 4 ràpels per la Revolta dels Nyerros, uns 50 m més amunt a la nostra dreta, mirant de cara a la paret. El tercer ràpel va una mica en diagonal en tota la seva llargària, però si el primer hi posa alguna cinta i aguanta després la corda pel segon, no hi ha gaires problemes. L'últim ràpel és més curt, i les cordes es queden enganxades a les copes dels arbres. Penso que amb una corda de 60 hauria d'haver-hi prou, però no ho vam provar.
La Festa del Paca, Peladet Occidental, 28.5.2011
180 m de via en 5 tirades, 6b/Ae màxim obligat V.
Material: força cintes exprés (nosaltres en dúiem 18 i no en sobraven gaires) més aviat llargues, 5 o 6 xapes recuperables, friends i tascons. Només vam fer servir algun alien del semàfor, i un parell o tres de tascons mitjans, però un camalot de l'1 o 2 també pot anar bé si es vol assegurar més la part de dalt.
Companys de cordada: Blai/Wolfgang
Una via molt recomanable si vols una mica de aventurilla, sense exagerar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada