Lliure i salvatge son els qualificatius que millor se li ajusten a aquest cingles que tantes vegades hem mirat quan baixàvem de Terradets, que un cop passada la FontLlonga, tenim a la vista fins que arribem al pantà. Fèiem càbales de com havia d'estar de trencat i la suposada inaccessibilitat de la mateixa. Fins que un dia t'assabentes que han fet una caracolada i penses..., aquesta ha de ser xula!
Per Sant Joan és l'ocasió, conflueixen els astres i amb la calor, algú se l'ocorres -i si anem??-
Ens trobem a primera hora a Camarasa i els hi tinc de donar la mala noticia de que per diversos problemes amb les impressores de la feina i de casa, haurem de fer l'aproximació confiant en la memòria de cada un del que hem anant llegit. De pas al bareto ens fan cinc cèntims de com s'hi arriba a l'ermita de Sant Jordi, aquella que des de el poble es veu penjada dalt d'un turó, cap al Nord-est.
Arribar fins a la ermita no ens dona masses problemes. Una pista ben arrengada on el els llocs més crítics de la pujada la trobem ensementada. Un cop a la cruïlla a prop de l'ermita girem al Nord i continuem amb bona pista per passar, a esquerra, una masia amb una cosetxadora. la pista continua recte cap al nord fins a un camp a la dreta i que fa una mica de baixada. Per l'esquerra continua la pista que no hem d'agafar. No feu com naltros que vam agafar aquesta pista que marxa cap al Oest...
Aquí tenim una pedra pintada en verd, es des de aquí que ja seguirem caminant cap al Est, en una mica de baixada i per terreny poc definit fins agafar una petita vall que posteriorment es va acanalant i finalment(segons diuen), trobarem el ràpel.
I pensant per mi, casulolla!... Amb l'aproximació que ens va fer arribar l'amic Chavi (barreja de cargol, senglar i linx), i ara aquí perdent-nos...
Nosaltres, sense piles en el gps, vam continuar per la pista de l'esquerra i aparcarem en un petit camp. En aquest error en la deriva vam trobar caminet que s'endinsava dins d'una canaleta en baixada, posteriorment unes petites desgrimpades i ja hi érem al petit corriol que flanqueja tot el cingle.
Amb aquest petit error de càlcul ens ha portat a la conclusió de que podem arribar al peu de via, creiem que una mica mes llarg, i sense rapelar. Una conclusió més: vagis per on vagis l'enjavalinada/enjunglada està assegurada.....
primer llarg, el clavo es clave
Avistem els dos claus del inici i ens relaxem donant per acabada la primera part que ha estat 'heavy'. Ara Romina callada observa els dos pitons i els possibles emplaçaments de catxarros mentre opera amb estudiada seqüència els preparatius... En tocar roca i fer els primers passos ja se li nota concentrada, no dubta i en un tres i no res ja està traient artilleria del arnès. Ara per la fissura, ara per placa i sucessivament alternant es van succeint un passos agradables. fins a..., Uf! ens arriba de ella. Son uns passos tècnics de herba-tracció, de sortida del diedre, abans d'arribar al jardí de la primera reunió. Kuki amb les herbes...
Soc el que ara tanca files en aquest llarg i pujo com les cabres. Vull arribar a temps per veure com es manega Lluís aquest llarg. Ja ha fet prop de la meitat quan arribo, encara que les nenes em posen al corrent. El li la, el grog i cap els ponts de roca.... Ens dediquem a disfrutar la resta mentre ens consta que Lluís està fent el mateix. Quan em toca el torn, ja a uns metros, m'adono que aquest segon llarg és més vertical del que sembla des de la reunió. Fissures amb bon canto, on el material entra sol i et dona la tranquil·litat necessaria per anar progresant. Cal parar atenció a la roca i anar fent. Bueno, bueno.
Per el tercer llarg sortim entre blocs i branques de la figuera que tenim a la R. Blocs verticals apilats i a buscar una xemeneia formada entre dos d'ells, on tenim uns passos que em van semblar de ui-ui..., cinquè mes macos i amb coratge.
Aquest penúltim si que es veu dret del tot, sortim per la dreta i a buscar un pont de roca. Aquí en lloc de fer-ho en diagonal, agafem la variant de la dreta, per sota del sostre vermell flanquegem una mica fins a situar-nos a sota del diedre. Un altre llarg maco i intès.
quart llarg
Això s'està acabant i ja veiem el sol, a la part superior, que ens espera tot desafiant la nostra sortida. Ara ja la roca és molt més bona i enllestim un gran diedre que a la part final es converteix en una xemeneia que fem per fora en diedre. Fàcil de protegir i amb bons cantos, resultant un llarg d'allò més espectacular. No està gens malament el gust que ens ha deixat aquest darrer llarg. Digne d'un viote que tot et sap a poc...
Ni que dir que l'ambient és magnífic amb caràcter montrebeià , perdut i retirat, aventura cent per cent i un itinerari molt ben parit on tothom ha de donar la talla. I si, es mereix estar entre les cent millors...
Paret de les gralles - Terra lliure. 190mt. 6a.
Empotradors, aliens, tascons fins al 4 i repetint mitjans, 15 cintes.
Romina-Lluís/Lola-Jesús
Per Sant Joan és l'ocasió, conflueixen els astres i amb la calor, algú se l'ocorres -i si anem??-
Ens trobem a primera hora a Camarasa i els hi tinc de donar la mala noticia de que per diversos problemes amb les impressores de la feina i de casa, haurem de fer l'aproximació confiant en la memòria de cada un del que hem anant llegit. De pas al bareto ens fan cinc cèntims de com s'hi arriba a l'ermita de Sant Jordi, aquella que des de el poble es veu penjada dalt d'un turó, cap al Nord-est.
Arribar fins a la ermita no ens dona masses problemes. Una pista ben arrengada on el els llocs més crítics de la pujada la trobem ensementada. Un cop a la cruïlla a prop de l'ermita girem al Nord i continuem amb bona pista per passar, a esquerra, una masia amb una cosetxadora. la pista continua recte cap al nord fins a un camp a la dreta i que fa una mica de baixada. Per l'esquerra continua la pista que no hem d'agafar. No feu com naltros que vam agafar aquesta pista que marxa cap al Oest...
Aquí tenim una pedra pintada en verd, es des de aquí que ja seguirem caminant cap al Est, en una mica de baixada i per terreny poc definit fins agafar una petita vall que posteriorment es va acanalant i finalment(segons diuen), trobarem el ràpel.
I pensant per mi, casulolla!... Amb l'aproximació que ens va fer arribar l'amic Chavi (barreja de cargol, senglar i linx), i ara aquí perdent-nos...
Nosaltres, sense piles en el gps, vam continuar per la pista de l'esquerra i aparcarem en un petit camp. En aquest error en la deriva vam trobar caminet que s'endinsava dins d'una canaleta en baixada, posteriorment unes petites desgrimpades i ja hi érem al petit corriol que flanqueja tot el cingle.
Amb aquest petit error de càlcul ens ha portat a la conclusió de que podem arribar al peu de via, creiem que una mica mes llarg, i sense rapelar. Una conclusió més: vagis per on vagis l'enjavalinada/enjunglada està assegurada.....
primer llarg, el clavo es clave
Avistem els dos claus del inici i ens relaxem donant per acabada la primera part que ha estat 'heavy'. Ara Romina callada observa els dos pitons i els possibles emplaçaments de catxarros mentre opera amb estudiada seqüència els preparatius... En tocar roca i fer els primers passos ja se li nota concentrada, no dubta i en un tres i no res ja està traient artilleria del arnès. Ara per la fissura, ara per placa i sucessivament alternant es van succeint un passos agradables. fins a..., Uf! ens arriba de ella. Son uns passos tècnics de herba-tracció, de sortida del diedre, abans d'arribar al jardí de la primera reunió. Kuki amb les herbes...
Soc el que ara tanca files en aquest llarg i pujo com les cabres. Vull arribar a temps per veure com es manega Lluís aquest llarg. Ja ha fet prop de la meitat quan arribo, encara que les nenes em posen al corrent. El li la, el grog i cap els ponts de roca.... Ens dediquem a disfrutar la resta mentre ens consta que Lluís està fent el mateix. Quan em toca el torn, ja a uns metros, m'adono que aquest segon llarg és més vertical del que sembla des de la reunió. Fissures amb bon canto, on el material entra sol i et dona la tranquil·litat necessaria per anar progresant. Cal parar atenció a la roca i anar fent. Bueno, bueno.
segon llarg, Lluis s'acomiada de la figuera
Per el tercer llarg sortim entre blocs i branques de la figuera que tenim a la R. Blocs verticals apilats i a buscar una xemeneia formada entre dos d'ells, on tenim uns passos que em van semblar de ui-ui..., cinquè mes macos i amb coratge.
Aquest penúltim si que es veu dret del tot, sortim per la dreta i a buscar un pont de roca. Aquí en lloc de fer-ho en diagonal, agafem la variant de la dreta, per sota del sostre vermell flanquegem una mica fins a situar-nos a sota del diedre. Un altre llarg maco i intès.
quart llarg
Això s'està acabant i ja veiem el sol, a la part superior, que ens espera tot desafiant la nostra sortida. Ara ja la roca és molt més bona i enllestim un gran diedre que a la part final es converteix en una xemeneia que fem per fora en diedre. Fàcil de protegir i amb bons cantos, resultant un llarg d'allò més espectacular. No està gens malament el gust que ens ha deixat aquest darrer llarg. Digne d'un viote que tot et sap a poc...
Ni que dir que l'ambient és magnífic amb caràcter montrebeià , perdut i retirat, aventura cent per cent i un itinerari molt ben parit on tothom ha de donar la talla. I si, es mereix estar entre les cent millors...
Paret de les gralles - Terra lliure. 190mt. 6a.
Empotradors, aliens, tascons fins al 4 i repetint mitjans, 15 cintes.
Romina-Lluís/Lola-Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada