Salta al contingut principal

L'Esquena del Diable, Serrat dels Onze‏

El diumenge vam fer una via diferent, aprofitant l'orientació nord-oest de la paret del Serrat dels Onze. 

L'aproximació és primer pel Camí de l'Arrel i després per la Canal dels Avellaners. Quan s'arriba força amunt d'aquesta última, hi ha un pany de paret inclinada que s'ha aprofitat per obrir algun itinerari, essent l'últim la via Esquena del Diable.

Aquí, el rocam permet fer un tast del que és l'escalada a la vessant nord de Montserrat: roca blanca, rentada i trencadeta, alguna llastreta podrida, molsa als primers metres d'escalada.... tots els ingredients que tant ens agraden, jeje!



3ª tirada, amb Patriarques al fons


La via en sí és senzilla, la graduació màxima és 4c, però els parabolts estan força lluny. El màxim són 7 bolts a la segona tirada. A la tercera només n'hi ha tres, però no vam trobar ni el tercer ni la reunió... Sort que vaig trobar dos burins prehistòrics que permetien muntar-hi la reunió.
Tot i la graduació baixa, no esperis trobar-hi grans forats, ni preses exagerades. No n'hi ha, gairebé tot és d'adherència de peus. Ara, aquesta és bona, mentre no trepitgis molsa o alguna pedra llisa, o et trobis amb una de les nombroses llastretes...



Quarta tirada



Resum: 26.6.2011
Via L'Esquena del Diable, Serrat dels Onze
195m en 4 tirades, màxim obligat 4c.
Material: 8 cintes exprés, xapes allunyades. Es pot portar algun friend petit, però serveix de poc. Alguna baga per merlet.
Companys de cordada: Txell, Wolfgang

Certament una via diferent, del tot recomanable si busquem una mica d'aventurilla sense grans dificultats tècniques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...