Diumenge passat, dia 19 de juny, fem la via STAE, a la Paret de Santa Cecília. És una gran clàssica, un bon viote, que per arribar a peu de via ja et demana un bon nivell per fer l'aproximació. Aquesta es fa des del Camí d'Arrel. Venint del refugi, a l'alçada de l'esplanada dels contenidors a la carretera, hi ha un corriol fet fa uns anys per la FEEC, i que et porta directament a peu de via (això de directament és un dir...).
Inici atlètic de la primera tirada
La via comença amb un diedre fissurat força desplomat. Amb dos o tres friends i passos d'A1 s'arriba bé al primer clau rovellat, i d'aquest al primer parabolt. Al cap de poc n'hi ha un altre, després segueix en diagonal a l'esquerra per terreny força trencat.
La segona tirada és un diedre guapo, on han aixafat els dos parabolts del reequipament posat pel Antonio Picazo, i només queda el tac de fusta original, que està trencat pel pas dels anys, i es belluga... però els friends hi entren bé, sobretot mitjans i grans (fins al 3).
La tercera tirada comença amb uns 10 metres fàcils a pèl, després hi ha un clau i un espit (manllevat d'una altre via), que porten per terreny una mica delicat a la reunió.
La quarta tirada és una placa molt bonica, i cosida de parabolts i burins vells. Tot una sorpresa! Els últims metres d'aquesta tirada també estan força trencats.
La cinquena tirada comença per una rampa senzilla, per passar després per una panxa prou ben assegurada.
La sisena tirada és rareta, un sistema de plaques - fissures, una mica terroses, amb equipament per completar amb friends diversos. Trobo passos molt difícils de V+, diuen els entesos que en lliure és molt difícil.
La setena tirada també comença amb passos rars, una mica a l'estil de la anterior tirada, però més fàcil, per continuar després per la xemeneia de IV+ a pèl.
De la següent reunió, se salta a una placa oposada a la xemeneia, on hi ha un parabolt amb una baga gran. Des d'aquí s'ha de buscar els burins vells i invisibles des de la reunió, passant per una placa fina i vertical. Després només queda una tirada caminant per una xemeneia- canal de III, i una placa final de IV+ poc assegurada amb un sol espit, per arribar al cim que coincideix amb el punt més alt de la meitat de la ferrada Teresina, on aquesta té la baixada pronunciada.
El descens es fa per la mateixa ferrada, una mica farragós, després d'una escalada tant esplèndida com aquesta.
Material: friends fins al 3, es poden repetir del 0,75 al 3. El 4 és opcional per la xemeneia. Tascons útils també. Un bon grapat de cintes exprés, algunes d'elles llargues
Resum: 19.6.2011
Via STAE, Paret de Santa Cecília. 300m màxim obligat 5+/A1.
Companys de cordada: Blai/Wolfgang
Via del tot recomanable per als amants de les clàssiques
Inici atlètic de la primera tirada
La via comença amb un diedre fissurat força desplomat. Amb dos o tres friends i passos d'A1 s'arriba bé al primer clau rovellat, i d'aquest al primer parabolt. Al cap de poc n'hi ha un altre, després segueix en diagonal a l'esquerra per terreny força trencat.
La segona tirada és un diedre guapo, on han aixafat els dos parabolts del reequipament posat pel Antonio Picazo, i només queda el tac de fusta original, que està trencat pel pas dels anys, i es belluga... però els friends hi entren bé, sobretot mitjans i grans (fins al 3).
Diedre net de la segona
La tercera tirada comença amb uns 10 metres fàcils a pèl, després hi ha un clau i un espit (manllevat d'una altre via), que porten per terreny una mica delicat a la reunió.
La quarta tirada és una placa molt bonica, i cosida de parabolts i burins vells. Tot una sorpresa! Els últims metres d'aquesta tirada també estan força trencats.
La cinquena tirada comença per una rampa senzilla, per passar després per una panxa prou ben assegurada.
La sisena tirada és rareta, un sistema de plaques - fissures, una mica terroses, amb equipament per completar amb friends diversos. Trobo passos molt difícils de V+, diuen els entesos que en lliure és molt difícil.
Inici t8, aèrea...
La setena tirada també comença amb passos rars, una mica a l'estil de la anterior tirada, però més fàcil, per continuar després per la xemeneia de IV+ a pèl.
De la següent reunió, se salta a una placa oposada a la xemeneia, on hi ha un parabolt amb una baga gran. Des d'aquí s'ha de buscar els burins vells i invisibles des de la reunió, passant per una placa fina i vertical. Després només queda una tirada caminant per una xemeneia- canal de III, i una placa final de IV+ poc assegurada amb un sol espit, per arribar al cim que coincideix amb el punt més alt de la meitat de la ferrada Teresina, on aquesta té la baixada pronunciada.
El descens es fa per la mateixa ferrada, una mica farragós, després d'una escalada tant esplèndida com aquesta.
Material: friends fins al 3, es poden repetir del 0,75 al 3. El 4 és opcional per la xemeneia. Tascons útils també. Un bon grapat de cintes exprés, algunes d'elles llargues
Amb el company de Terrassa
Resum: 19.6.2011
Via STAE, Paret de Santa Cecília. 300m màxim obligat 5+/A1.
Companys de cordada: Blai/Wolfgang
Via del tot recomanable per als amants de les clàssiques
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.