Ja no recordava, la constant remor que t'acompanya durant les vies, quan escales a la paret nord de Montserrat. Un cop baixes del cotxe al refugi i poc a poc, sense adonar-te'n, et vas habituant a aquesta remor. A mida que van passant les hores, un increment del soroll et passa desapercebut. Tot i que quan hi caus, penses.., es clar la maleïda carretera que en aquestes hores ha de suportar el tràfic intens de turistes i autocars del cap de setmana. I pobres, al monestir d'alguna cosa han de viure.....
Una gran il·lusió és la que em faria que les normes a les que estem sotmesos els escaladors, (normes que dit de pas, els que ho hem mamat, ja les observem amb respecte des de sempre), fossin extensives, en funció de la afectació produïda, a tots els actors implicats i que tenen accés a la natura i tots estiguessim tallats amb el mateix rasero. O es que els pollastres no s'espanten amb aquestes contaminacions acústiques?. Més, o es que les bestioles del parc no estan sen envaïdes per tants artefactes per fer més còmoda (o més rendible), l'accés al turista?. I si parlem dels muntatges que estan fent perquè no se'ls hi caigui la muntanya a sobre?.
Sembla desproporcionada i injusta la pressió que ens estan sometent, mentre els demés fan la seva.
Santi negociant el penúltim llarg
Material: 15 cintes. via de clic-clic
Santi i Jesús
En aquestes que un petardeig continu, ens arriba des de ben lluny. Tres motos comencen el seu ascens des de Monistrol. No puc dir el temps que van esmerçar en arribar a la cruïlla del Monestir amb Sta. Cecília i des d'aquí a Can Massana. Si en canvi que a cada apretada de gas del seus desconsiderats conductors, rebotava dins del meu cap unes paraules..., 'dimoni de motos'. No he parat de donar-li voltes al nom de la via, els cartells que ens hem anant trobant pel Camí de l'Arrel, deixant-te clar on es prohibit d'escalar i el que l'Albert ens deia el divendres al Teatre Zorrilla. Que tot plegat sona com una presa de pel a mans dels eco-politics de pandereta.
Una gran il·lusió és la que em faria que les normes a les que estem sotmesos els escaladors, (normes que dit de pas, els que ho hem mamat, ja les observem amb respecte des de sempre), fossin extensives, en funció de la afectació produïda, a tots els actors implicats i que tenen accés a la natura i tots estiguessim tallats amb el mateix rasero. O es que els pollastres no s'espanten amb aquestes contaminacions acústiques?. Més, o es que les bestioles del parc no estan sen envaïdes per tants artefactes per fer més còmoda (o més rendible), l'accés al turista?. I si parlem dels muntatges que estan fent perquè no se'ls hi caigui la muntanya a sobre?.
Sembla desproporcionada i injusta la pressió que ens estan sometent, mentre els demés fan la seva.
Santi negociant el penúltim llarg
Material: 15 cintes. via de clic-clic
Santi i Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.