Animats per el comentari: 'un itinerari ben aprofitat', que la revista ofereix en ressenyar-la, cerquem informació i no trobem res més que les referències del pare de la criatura. No coneixem la paret, és un lloc que s'ha d'arribar expressament i no tenim ni idea de que trobarem. D'altra banda, varem convenir que era força sospitós el no trobar informació d'una via oberta del darrer mes de l'any passat.
El primer entrebanc, el tenim per accedir a la via, un petit error al plànol ens va despistar i el rellotge continuava amb el seu curs i nosaltres amunt i avall cercant la entrada de 5'. Dels camins que surten paral·lels al riu, agafar el camí més superior que ens portarà a tres túnels dels quals passem per sota de dos d'ells, deixant el tercer a l'esquerra. No agafar el camí de sota. Porta a un túnel cec, òbviament sense sortida.
Armats amb canya, com aconsella el seu pare (gràcies), li fotem i ens adonem ràpidament que esdevindrà una escalada feixuga i poc agraïda. Roca bruta, poc fiable, molt dreta i passos molt obligats, tant de lliure com d'artifo. A la segona R, estem decidits a tirar la tovallola, encara que determinem donar-li un altre oportunitat, i en tot cas, retirar-nos des de la feixa que amb un ràpel calculem que arribarem a la presa.
La clau per fer la via, es si arribes a fer el tercer llarg. Al flanquejar cap a la dreta abans de R3, la roca fa un canvi bestial. Roca vermellosa i de una qualitat excepcional. A partir d'aquí fem un glop d'aigua i ens animen una mica més. A la resta de la via, a banda de la feixa que hem de passar, és com si estiguéssim en altra paret. La roca, tot i que no és cent per cent, ja és més que acceptable. Comencem a disfrutar de valent i sobre tot per el diedre que tenim a sobre. Promet només mirar-lo, que bavejarem. Això si, abans d'entrar en ell, ens ho hem de currar en un tram difícil que cal superar mirant-ho amb calma i a base de pinçar.
el que anem deixant enrere
Com a conclusió varem coincidir, que la via no tindria massa sentit sense la dues parts que la complementen. Òbviament la part superior és molt més suggerent, encara que difícilment ningú vindria fins aquí per fer-ne només tres tirades. D'alguna forma, així queda justificat el viatge.
16/05/10 - Canelles / Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo
Santi i Jesús
El primer entrebanc, el tenim per accedir a la via, un petit error al plànol ens va despistar i el rellotge continuava amb el seu curs i nosaltres amunt i avall cercant la entrada de 5'. Dels camins que surten paral·lels al riu, agafar el camí més superior que ens portarà a tres túnels dels quals passem per sota de dos d'ells, deixant el tercer a l'esquerra. No agafar el camí de sota. Porta a un túnel cec, òbviament sense sortida.
Armats amb canya, com aconsella el seu pare (gràcies), li fotem i ens adonem ràpidament que esdevindrà una escalada feixuga i poc agraïda. Roca bruta, poc fiable, molt dreta i passos molt obligats, tant de lliure com d'artifo. A la segona R, estem decidits a tirar la tovallola, encara que determinem donar-li un altre oportunitat, i en tot cas, retirar-nos des de la feixa que amb un ràpel calculem que arribarem a la presa.
santi, llançat cap al gran diedre
La clau per fer la via, es si arribes a fer el tercer llarg. Al flanquejar cap a la dreta abans de R3, la roca fa un canvi bestial. Roca vermellosa i de una qualitat excepcional. A partir d'aquí fem un glop d'aigua i ens animen una mica més. A la resta de la via, a banda de la feixa que hem de passar, és com si estiguéssim en altra paret. La roca, tot i que no és cent per cent, ja és més que acceptable. Comencem a disfrutar de valent i sobre tot per el diedre que tenim a sobre. Promet només mirar-lo, que bavejarem. Això si, abans d'entrar en ell, ens ho hem de currar en un tram difícil que cal superar mirant-ho amb calma i a base de pinçar.
el que anem deixant enrere
Com a conclusió varem coincidir, que la via no tindria massa sentit sense la dues parts que la complementen. Òbviament la part superior és molt més suggerent, encara que difícilment ningú vindria fins aquí per fer-ne només tres tirades. D'alguna forma, així queda justificat el viatge.
16/05/10 - Canelles / Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo
Santi i Jesús
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.