Xics Antirrobo
Wolfgang 20 Maig 2010
Segon sostret segona tirada
La segona tirada té uns sostres que primer dius "per aquí haig de passar jo?", però després resulta que hi ha els parabolts i les fissures necessaries per progressar sense patir gaire. La tercera comença amb roca una mica cutrilla, però es fa. La quarta és molt guapa, i la cinquena tirada és especialment espectacular, pel seu pati i els passos aeris. Nosaltes ens vam saltar involuntàriament la R5, no la devíem trobar. Vam tirar fins acabar els 60m de corda i vam fer reunió en un boix. Després va costar força recuperar els companys, això sí.
Totes les tirades són molt interessants, potser la primera i l'última menys, a més a més, a dalt s'acaben els parabolts i s'ha de navegar una mica.
Flanqueig espectacular cinquena tirada
L'aproximació es fa segons les indicacions de la ressenya, es passa el poble de Montanissell i el coll, però no cal buscar la masia indicada, es deixa el cotxe a la casa en runes, on trobarem una fita que indica el camí perfectament, tot està fitat fins al peu de via. Uns 45 minuts. Després, a peu de via, hi ha una inscripció picada a la paret amb el nom de la via.
La baixada és la mateixa que la del pany central (Dismi etc), són 30 minutets des del final de la via fins a la canal, després el rapel obligat d'un boix amb bagues, i després segons destresa de cada individu, uns tres quarts o una hora llarga més fins al cotxe.
Resum:
Via Xics Antirobo, 16.5.2010, any de la cendra islandesa.
Tot equipat en principi, però cal portar tascons i friends fins al 3 si es vol, i per fe els passos d'A1.
6 tirades, uns 220 m en total, màxim obligat segons ressenya 5+/A1
Companys de la cordada: Carles, Joan Miquel, Wolfgang
Escalada a Montanisell
Carles Canós 20 Maig 2010 14:27:44
Després de molt temps resistint-me d'anar a escalar a Montanisell, finalment acabo caient en la trampa que organitzen en J.M. i en Wolf. Saben quin esquer utilitzar per que "piqui".
Tot comença aviat, molt aviat, el diumenge al mati.
Al hora que els fiesteros tornen cap al cau, cap al corral, nosaltres estem a punt per passar un gran dia, gaudint-lo des de el primer moment.
Ja m'ho deia la meva avia, "gall de nit, gallina de dia", quan em veia fet pols l'endema d'una festasa d'aquelles de joventut en les que acabava anant a dormir a les hores que ara em llevo. I es que si alguna cosa em costava mes que llevar-me, era anar-me'n a dormir.
Arribem al Taussà tots animosos i dispostos a passar els primers fàstics. Les neteges del local a mig fer deixen un panorama desolador per el que es suposa un menjador: Un cubell de fregar amb el motxo regalimant aigua bruta et fa apartar la vista... i llavors es quan veus aquells draps bruts, humitejats i llardosos, al costat del spray Limpiatodo (escampador de porqueria) que descansen damunt d'una taula, on casi seiem per error a causa de l'il·luminació deficient regnant. Mes propia d'un burdell (ep! jo no he estat mai a cap ni pensso tornar, m'ho han explicat...) que d'un bar a mb ressenyes, recomano ulleres i frontal per els qui com jo, la vista ja no acompanya. Al costat, la porta del wc oberta despren aquella fortor a llexiu que et tapa el nas.
Uns ous amb Beicon flotant en una bassa d'oli de refregir, una trista truiteta i l'especialitat de la casa, botifarra pudenta que canta com si fos de marisc, o a pet, no ho sabem definir. No va entendre que quan li vam dir que "la botifarra, ben passada" voliem dir ben cuita. Segur que va acabar feta mandonguilla o croqueta.
Tercera tirada
Sort de les madalenes aquelles embolingades recobertes de xocolata! Després de ressarcir-nos amb una d'aquestes bombes hipercaloriques, comencem l'aproximació a les parets.
seguim les indicacions de la piulada d'en P.J. i arribem a peu de via a les 11.45. El dia ben assoleiat promet i l'airet fresquet el fa ideal per enfilar-nos per la via.
Sis llargs de bona roca per un hàbil traçat que travessa la paret per on més tira, solcant un sostres vermellosos d'una forma elegant. Generosament equipada amb parabolts i algún clau, els aperturistes tenen algun detall i ens deixen algunes fissures netes, sense equipar, per que puguem jugar allò que tant ens agrada de ficar i treure fissurers.
Ens partim els llargs com a bons germans i cadascú fa el que li toca, gaudint íntimament dels moments de solitud davant la roca. Mentrestant, els companys que queden a la R comparteixen l'espera amb converses d'alt nivell intel·lectual, (futbol-dones-feina) rient de ves a saber quina pocasoltada mes divertida.
La via la gaudeixes des del primer moment en un entorn tranquil i bonic. Veiem la punteta del Tossal del Coscollet, Montserrat, St. Llorenç de Munt, Cadi i l'enforcadura del Pedra nevada. Tot en silenci i acompanyats tota l'estona per grans pollastrots que ens sobrevolen indiferents a les nostres patoses maniobres per guanyar alçada.
La via te molts trams de lliure difícil, tants com vols. I mes fins hi tot, per qui domini el 7e grau. Allà on les forces ja no donen, sempre podrem agafar-nos o penjar-nos d'un parabolt o un bon friend i passar. Però si anem amb ganes de tibar, tocarem molta roca i amb un equipament gairebé esportiu, excepte el 5e llarg. Aquest es molt interessant, amb uns passatges verticals, fins hi tot desplomats, que amb una bona col·locació permeten passar en lliure sense tibar massa i per uns moments em crec bo i tot. De fet, potser es el 6e llarg, doncs sabem que ens varem saltar una R que cap de nosaltres va veure. Si hi aneu, ja el veureu, tens que posar bastantes peces!
En arribar al cotxe, un altre madalena ens revifa i mentre anem baixant, escoltem emocionats com el Barça es proclama campío de lliga. Em fa rabia que un esport de masses, religio dels cretins, m'emocioni. Serà per allò de que es mes que un club o perque tambe ho soc ( de cretí)
Apa, salut
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.