Salta al contingut principal

Collegats, Els intocables de Bellmunt

La via comença al bosc penjat de la Paret del Pessó. Sembla que s'hi pot accedir per una llarga travessa des de la ferrata de les cadenes però nosaltres preferim pujar-hi escalant. Triem la via Discovery i en fem les dues primeres tirades. No son difícils però ens costa molt de seguir. Hi trobem un sol spit per tirada i assegurar-se en aquesta roca no és senzill. Com que aquesta no és la via que volíem fer optem per flanquejar uns deu metres a la dreta i seguir per la via Kollegats. Bastant més difícil però ben protegida amb parabolts. Una darrera tirada de transició per deixar aquesta via i anar fins el bosc ens entreté una mica. La dificultat és baixa però no hi ha cap assegurança, la roca no és massa bona i el pitjor: Per on s'entra al bosc penjat? Finalment aconseguim trobar un forat en l'arbram que ens permet entrar-hi i creuar fins el tram final de paret per on va la via que ens ha fet venir fins aquí.

Just començar cauen quatre gotes i un petit ruixat. Menys mal que no hem anat a la Font Freda!, comentem. Aquí però, la cosa no té cap problema ni compromís. Dificultat assequible, bona roca i equipada a cop de parabolt a l'estil Guillem Arias!. És a dir que fins i tot en un quart hi ha un parabolt cada quatre metres!. Així que agafem la directa i ens plantem al cim en un tres i  no res. Les dues darreres tirades son les millors i es deixen provar en lliure malgrat l'alta dificultat ja que l'equipament, com he dit abans, hi és generós.

El millor del cim és la vista sobre el Barranc de l'Infern, la Roca del Diable i les Torres de Baiarri...bonic i curiós. Llàstima de les torres d'alta tensió i del soroll de la carretera que arriba fins aquí dalt. La via ha sigut divertida però ens ha deixat indiferents. Podríem dir que tot i poder-la recomanar per un dia "tonto" com avui, no compensa la kilometrada que s'ha de fer fins aquí.



Els intocables de Bellmunt

La baixada ja la coneixem tots. I pensar que hi ha gent que ve fins aquí només per fer aquesta ferrada...hi ha gustos per a tot. Ara, si qui s'ocupa d'aquestes coses canvies els cables de fil de cosir per uns que almenys es poguessin agafar amb la ma, no estaria malament. I posats a fer...posar algun anclatge intermedi en els trams de cable tampoc seria una mala pensada i així, el cable serviria per quelcom més que de fer de guia a la caiguda.

RESUM
Dissabte, 8 de maig de 2010 Collegats/Paret del Pessó. Total: 310 mts.
  • Via Discovery (2 tirades) IV+
  • Via Kollegats (1 tirada) 6c+ (6a/Ae)
  • Via Els intocables de Bellmunt 6b+ (V/Ae)
Material: Recomanable no usar la Discovery i així només cal dur cintes express i alguna baga per sabina per la tirada d'enllaç. Si pugem per la Discovery ens anirà bé portar un joc de tascons i de friends petits i mitjans.

Pere-Joan

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...