Ja hi va haver una primera i haurà una tercera, per lo que aquest diumenge varem fer el que podríem anomenar "segones jornades d'agullada hivernal".
Després d'unes trucades on varem haver de lluitar per vèncer els contratemps que ens embolcallaven a cadascú (que vol dir embolcallaven?) , on ens podia mes els inconvenients que les avantatges, per sort es va imposar la follia i la desraó. En Jesús havia d'estar a l'hora de dinar a casa, havent fet una via abans de l'aperitiu i jo tenir fe amb allò que després d'una bona grip, lo millor es tremolar una mica en una reunió, respirant l'aire fresquet que el vent ens estampa a la cara.
Diumenge a can Massana a les 9'10 del mati, el termòmetre marcava 0,5º... L'aire era bo per volar estels i ja es veia que ni al sol escalfaria suficient per gaudir de la via, anéssim a on anéssim. Decidim anar a la Laponia, a la Portella Superior. Que aquest nom ens havia de tirar enrere? Va home, va.
"Lo bo es que la aproximació i el descens es ràpid"
"Al primer llarg no toca el sol però com es xemeneia, no ens tocarà el vent"
"Oi mira, al segon llarg tampoc toca el sol!"
"De fet, ara que hi som, tampoc fa tant de fred"
I es que quan volem quelcom, nosaltres solets ens inventem els arguments, per mes absurds que siguin, per sortir-nos amb la nostra.
I si, va haver moments d'aquells de pensar en allò de "que collons fem aquí?"
Però com "el gilipollisme es una forma de viure", varem anar fent cadascú els seus llarguets, i a les 12'15 trepitjàvem el cim de la Portella, mes contents que uns gínjols.
La via es molt xula, tot i que està feta de "dos pedaços i un estrip", amb seccions originals que li donen gracia als 150 metres de bona roca aparabolada .
Al estiu em de tornar, a provar els passatges d'A0, que es veien prou difícils per fer-los en lliure però que amb els muscles templats i menys engavanyats de roba encara podrien sortir.
A la una i quart estem als cotxes, amb els deures fets i amb aquella cara de còmplices que se't queda quan saps que l'has feta bona, però que no ho sabrà ningú!
I una mas amigos!
Apa, salut
Carles.
Després d'unes trucades on varem haver de lluitar per vèncer els contratemps que ens embolcallaven a cadascú (que vol dir embolcallaven?) , on ens podia mes els inconvenients que les avantatges, per sort es va imposar la follia i la desraó. En Jesús havia d'estar a l'hora de dinar a casa, havent fet una via abans de l'aperitiu i jo tenir fe amb allò que després d'una bona grip, lo millor es tremolar una mica en una reunió, respirant l'aire fresquet que el vent ens estampa a la cara.
Diumenge a can Massana a les 9'10 del mati, el termòmetre marcava 0,5º... L'aire era bo per volar estels i ja es veia que ni al sol escalfaria suficient per gaudir de la via, anéssim a on anéssim. Decidim anar a la Laponia, a la Portella Superior. Que aquest nom ens havia de tirar enrere? Va home, va.
"Al primer llarg no toca el sol però com es xemeneia, no ens tocarà el vent"
"Oi mira, al segon llarg tampoc toca el sol!"
"De fet, ara que hi som, tampoc fa tant de fred"
I es que quan volem quelcom, nosaltres solets ens inventem els arguments, per mes absurds que siguin, per sortir-nos amb la nostra.
I si, va haver moments d'aquells de pensar en allò de "que collons fem aquí?"
Però com "el gilipollisme es una forma de viure", varem anar fent cadascú els seus llarguets, i a les 12'15 trepitjàvem el cim de la Portella, mes contents que uns gínjols.
La via es molt xula, tot i que està feta de "dos pedaços i un estrip", amb seccions originals que li donen gracia als 150 metres de bona roca aparabolada .
Al estiu em de tornar, a provar els passatges d'A0, que es veien prou difícils per fer-los en lliure però que amb els muscles templats i menys engavanyats de roba encara podrien sortir.
A la una i quart estem als cotxes, amb els deures fets i amb aquella cara de còmplices que se't queda quan saps que l'has feta bona, però que no ho sabrà ningú!
I una mas amigos!
Apa, salut
Carles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.