Salta al contingut principal

L'escalada culta

Tot i que ha estat un cap de setmana estèril en quant a activitat vertical, he aprofitat l'aixoplug forçat per fer altres activitats relacionades i que feia temps que anava deixant.
He llençat com unes 500 diapos d'aquelles ultra mediocres i que conserves perquè estan, per que hi son, al carro portadiapos: Una vista de muntanyes allunyades, amb mala llum i desenfocada, el company de torn amagat sota el casc que apareix en miniatura en un racó de la diapo, d'una paret X amb mala llum i desenfocada... I encara em queden 25 carros a revisar... Ahhh, que be ho tenen els escaladors de l'era digital!
També em vaig posar a llençar cintes de vídeo VHS, aquells mamotretos que es veuen fatal, ocupen molt i mai saps on collons està el que busques.
Remenant entre aquests vídeos, vaig trobar un que vaig considerar una perla, un document únic!
Està gravat d'un programa d'en Pellicer, en una de les seves etapes a "la Primera", que pretenia divulgar activitats de muntanya i aventura.
En aquell moment, ens van suscitar un munt de hipòtesis, reflexions i suposicions. La primera es que havien d'anar fumats...
He pensat que potser a algú li farà gracia. En el seu dia, amb la colla de torn, va ser font d'inspiració per innombrables acudits, conyes, imitacions, vergonyes alienes, etc.

En el vídeo surten dos colegas pasa tronco explicant que es per a ells l'escalada i provant una via d'esportiva.

No perdeu detall de les explicacions i comentaris dels nengs. Si algun bomber veu aquest vídeo, espero que no li agafi un sentiment corporatiu...

 





Langas 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...