Salta al contingut principal

L'escalada culta

Tot i que ha estat un cap de setmana estèril en quant a activitat vertical, he aprofitat l'aixoplug forçat per fer altres activitats relacionades i que feia temps que anava deixant.
He llençat com unes 500 diapos d'aquelles ultra mediocres i que conserves perquè estan, per que hi son, al carro portadiapos: Una vista de muntanyes allunyades, amb mala llum i desenfocada, el company de torn amagat sota el casc que apareix en miniatura en un racó de la diapo, d'una paret X amb mala llum i desenfocada... I encara em queden 25 carros a revisar... Ahhh, que be ho tenen els escaladors de l'era digital!
També em vaig posar a llençar cintes de vídeo VHS, aquells mamotretos que es veuen fatal, ocupen molt i mai saps on collons està el que busques.
Remenant entre aquests vídeos, vaig trobar un que vaig considerar una perla, un document únic!
Està gravat d'un programa d'en Pellicer, en una de les seves etapes a "la Primera", que pretenia divulgar activitats de muntanya i aventura.
En aquell moment, ens van suscitar un munt de hipòtesis, reflexions i suposicions. La primera es que havien d'anar fumats...
He pensat que potser a algú li farà gracia. En el seu dia, amb la colla de torn, va ser font d'inspiració per innombrables acudits, conyes, imitacions, vergonyes alienes, etc.

En el vídeo surten dos colegas pasa tronco explicant que es per a ells l'escalada i provant una via d'esportiva.

No perdeu detall de les explicacions i comentaris dels nengs. Si algun bomber veu aquest vídeo, espero que no li agafi un sentiment corporatiu...

 





Langas 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano