El cap de setmana passat vam repetir Vilanova, aquesta vegada una via una mica menys difícil, i sobretot molt més ben equipada. Bolts del 10 i abundants, reunions de tres parabolts amb cadena i anella. Tot i així vam posar un parell de friends, un del 0,75 i un altre del 0,5.
El grau és el típic de Vilanova: el V+ és difícil, el 6a ja pica molt, i del 6b ja no sé què dir.... estic parlant de mi, és clar!
La primera tirada encara es fa prou bé, tot i marcar 6a. La segona té un tros d'artifo, la tercera deu ser inhumana si no puges a la pobre savina morta, que el dia que estigui morta del tot convertirà el pas d'entrada en un malson, la quarta és una placa fina amb passos tècnics de 6b (diuen), la cinquena és una passada amb només un pas difícil al principi i un altre al final, la resta disfrutón a tope. La sisena té uns desploms impressionants amb uns cantos immensos, i la setena encara t'espera amb alguna sorpreseta, o potser teníem els braços ja una mica cansats.
La sortida la vam fer per la dreta seguint la feixa fins a unes alzines, i després grimpant uns 30 m fins al cim.
La roca és, en general, excel·lent, només als passos més obligats una mica sobada.
Ens va fer un sol esplèndid que s'agraïa, després de les últimes setmanes de fred.
Per la baixada vam provar un camí per darrera, buscant un torrent i després una feixa, que et deixa a la carretera a uns 5 minuts del cotxe. És un bon camí si te'l saps; si no, la drecera es pot convertir amb facilitat en una aventura més del dia...
Desafortunadament no portàvem càmera, la via ofereix bones opcions de fer fotos guapes. Així que les fotos que he posat són trucades... d'un altre ascensió fa dos anys.
Resum:
Vilanova de Meià, La Chica del Martini
Uns 200 m en 7 tirades + 1 de sortida, dificultat obligada 6a segons ressenya.
Un parell de friends petits/mitjans poden anar bé, però no són gens obligatoris.
Company de cordada: Pere
El grau és el típic de Vilanova: el V+ és difícil, el 6a ja pica molt, i del 6b ja no sé què dir.... estic parlant de mi, és clar!
La primera tirada encara es fa prou bé, tot i marcar 6a. La segona té un tros d'artifo, la tercera deu ser inhumana si no puges a la pobre savina morta, que el dia que estigui morta del tot convertirà el pas d'entrada en un malson, la quarta és una placa fina amb passos tècnics de 6b (diuen), la cinquena és una passada amb només un pas difícil al principi i un altre al final, la resta disfrutón a tope. La sisena té uns desploms impressionants amb uns cantos immensos, i la setena encara t'espera amb alguna sorpreseta, o potser teníem els braços ja una mica cansats.
La sortida la vam fer per la dreta seguint la feixa fins a unes alzines, i després grimpant uns 30 m fins al cim.
La roca és, en general, excel·lent, només als passos més obligats una mica sobada.
Ens va fer un sol esplèndid que s'agraïa, després de les últimes setmanes de fred.
Per la baixada vam provar un camí per darrera, buscant un torrent i després una feixa, que et deixa a la carretera a uns 5 minuts del cotxe. És un bon camí si te'l saps; si no, la drecera es pot convertir amb facilitat en una aventura més del dia...
Desafortunadament no portàvem càmera, la via ofereix bones opcions de fer fotos guapes. Així que les fotos que he posat són trucades... d'un altre ascensió fa dos anys.
Vilanova de Meià, La Chica del Martini
Uns 200 m en 7 tirades + 1 de sortida, dificultat obligada 6a segons ressenya.
Un parell de friends petits/mitjans poden anar bé, però no són gens obligatoris.
Company de cordada: Pere
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.