Salta al contingut principal

Passatgers del Vent, Roca dels Arcs

La via és prou difícil, i si busques el "bon equipament" a què fa referència la guia, et pots quedar decepcionat. Típic Vilanova. Primera tirada de 20 m V/V+, amb 3 espits. Segona tirada amb el primer espit a cal punyetes, tercera tirada bé però amb alejes... etc. La quarta tirada és un mur espectacular però el començament fa força yuyu, et penges d'un spit- anella molt gastat (de tant penjar-s'hi, vegeu foto), a sota el buit. Dos passos d'artifo, i comença l'espectacle.





Després de la quarta tirada vam fer un canvi de reunió i vam sortir per l'última del Somni de Quimfer, que diuen que és molt més humana.

Resum:
Via Passatgers del Vent, Roca dels Arcs, 10.2.2009
160m, equipament justet, però no hi vam posar res. Grau obligat segons ressenya 6a+
Molta fresca quan desapareix el sol i bufa el vent, i el Pirineu carregat de blanc, però poca neu al cim.

 



Cordada: Josep Coll i Wolfgang
Ens acompanya Tahis i en Pere que fan El Somni de Quimfer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano