Salta al contingut principal

hansel i gretel

ansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per a tots quatre.

Una nit la madrastra va dir:

-Ja no ens queda res per menjar!. Demà portarem els nens al bosc i els hi deixarem ... No sabran trobar el camí de casa.

Al principi el pare no volia de cap manera però la dona hi va insistir tant que al final el va saber convèncer. Hansel ho va sentir tot i va començar a pensar en la forma de sortir-se'n.

A mitja nit Hansel va tenir una idea. Va sortir de casa i va agafar tot un seguit de pedretes lluents que hi havien pels voltants de casa seu i se'n va omplir les butxaques. I silenciosament se'n va anar a dormir.

L'endemà la madrastra els va portar ben endins del bosc. De tant en tant reganyava en Hansel, que es quedava enrere, ja que dissimuladament anava deixant les pedretes que havia recollit la nit anterior.

Quan van arribar en un lloc prou llunyà, la madrastra els va dir: - espereu-vos aquí fins que tornem. No trigarem. Mentrestant, aneu recollint llenya - Van estar esperant i esperant fins que es va fer de nit.

Llavors Hansel va començar a seguir el camí de pedretes lluents que havia deixat. I així fou com abans de que els seus pares anessin a dormir, varen poder tornar a casa.

L´endemà els van donar una mica de pa, els van portar molt endins del bosc i els van dir - Espereu-vos aquí fins que us vinguem a buscar -. Ells es van esperar però quan ja es feia de nit i no tronaven van buscar el camí de tornada però no el van saber trobar.

Tot d´una van veure un ocell negre que volava a prop d´ells i que de tant en tant s´aturava, semblava que els volgués indicar el camí, el van anar seguint i van arribar a una caseta construïda de dolços, bombons i altres llaminadures.

Aquella casa era d´una bruixa i era per atraure els nens i després menjar-se´ls així que quan els nens s´hi van apropar, la bruixa els va fer presoners.

Com que en Hansel estava molt primet, la bruixa el va tancar en una gàbia i l´alimentava bé per anar-lo engreixant abans de menjar-se´l . Mentrestant la Gretel havia de fer les feines més pesades de la casa.

Un dia, la bruixa va decidir que Hansel estava ja prou gras com per a ser menjat i va ordenar a Gretel que mirés si el forn ja estava ben encès

-No sé com s´obre - va dir la Gretel.

La bruixa va anar cap al forn i va dir - Mira, i fixa't-hi bé i apren-ne - Però quan la bruixa va obrir el forn , ràpidament Gretel li va donar una bona empenta i va tancar la porta amb la bruixa dins.

Aleshores va alliberar a Hansel i se'n van anar, però abans es van omplir les butxaques de les pedres precioses del tresor de la bruixa.

Els nens van fugir pel bosc , van córrer fins arribar la vora d´un llac i un cigne blanc molt bonic es va oferir per portar-los a l´altra banda on van trobar el seu pare que els estava buscant.

Es van abraçar i amb el tresor del bruixa van viure rics i feliços i per sempre.


a bisto de nas (dent d'orlú,cara est)

400mts -tot grau 5 (a,b, i, c), cintes i aigua.

Hansel i Gretel el 20/07/08

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano