Salta al contingut principal

Gorges de la Jonte i Calanques

- Ruben!

- Que pasa tio!

- Tengo 4 dias para trepar!

- Pues donde vamos?

- Vamos para Francia que aqui cantan mal tiempo!!

- Pues vamos.


I fugin del mal temps a casa i ens anem en un principi cap a les 'gorges de la Jonte'', riviere del Tarn.

Lloc preciós i escalada espectacular. Totes les vies equipades amb químics i a disfrutar. I amb un resultat de dues vies clàssiques del sector com la 'aresta est' de la agulla ( 6a+, 120mts. una mica expo.) i 'Aux air du temps' a la paret de La Fuse (6b, 200mts, clàssica del sector), ens veiem  obligats a canviar d' aires pel marrón que s'ens ve a sobre.




Per la nit ens trobem donant voltes en busca del camping de Cassis, ja estem a 'Calanques' al costat de Marseille. Ja pel matí i amb  un sol despatarrant ens endinsem cap al Mediterrani en busca de la sensació de escalar amb el mar per sota dels peus, i com no a disfrutar del ambient, resultat.- 'Directe de les dalles blanques' paret de Le Bec a le calanque de Sormiou ( 6c, 180mts). acabem amb un banyet a la platja i un bon sopar per celebrar-lo.

I al dia següent cap a casa.

Per tornar-hi

Rubén Isas i Toni Vizcaino 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano