Salta al contingut principal

Camí d'En Pep a Roca Narieda

 Buscant escalar a la ombra i en calcari, avui hem anat amb el Joan Boter a fer la via del Camí d'En Pep a la  Roca Narieda d’Organyà son 215 m, 7a (obligat 6b) i 8 tirades.

L’aproximació es fa des de el començament de la via de la Banda de Tako (son 20 minuts), hem començat a les 10 i a la una començàvem els rapels de baixada, just quan el sol començava a tocar.

La roca es excel·lent, llàstima que te un petit jardí a la tercera tirada que li fa perdre continuïtat.


Cal dur 15 cintes i cordes de 60m pel rapel , atenció al últim rapel de 60m, es tot volat (impressiona força) i cal controlar el nus que no s'enganxi a unes plantes que n'hi ha al començament.



Josep Coll

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano