Salta al contingut principal

El Faraó, Estrany mirall llunar

 El 23 d'Octubre del 99 amb en Joan Navales baixàvem del Faraó per la canal oest i ens vam quedar sorpresos per la paret que té aquesta agulla en la cara oest. Que estrany que no hi hagi cap via, vam comentar. Com sigui, aquella paret se'm va quedar dins. Més tard vaig saber que hi havia una via però en saber-ne la dificultat mai em vaig acabar de convèncer. Però la imatge d'aquella paret fa molt temps que estava en l'arxiu mental d'objectius desitjats.

I avui ha sigut el dia!! He esperat gairebé 10 anys però al final l'he aconseguit. I de la millor manera: Acompanyat de qui la va obrir en solitari l'any 89: En Pere... i la seva xicota que avui és qui s'ha fet la primera tirada que és la més més difícil, la Thais.

Una cara Oest és ideal en temps de calor (si hi vas pel matí, clar) i en un lloc tant feréstec i solitari fa que l' elecció sigui del tot recomanable en els dies de calor que ens venen al damunt. Més recomanable encara si tens en compte el lògic traçat i bellesa dels passos en una roca d'excel.lent qualitat. No entenc com no es sent a parlar més d'aquesta via. De debò que us la recomano del tot. Això si, la 1ª tirada és molt difícil i admet poques "trampes".

Ah, si! el cap de colom!! He triat aquest títol perquè m'ha fet una sensació estranya i desagradable trobar a la tercera reunió les restes d'un festí d' algun falcó ecològic de Montserrat (no ho diguis a ningú o s'ha acabat escalar per aquí, eh!). Potser perquè esperava trobar els burins de la reunió al terra de la balma (per sort estan a la paret a sobre del forat), però a l' arribar-hi i trobar un munt de plomes, el terra ple de regalims de sang i un cap de colom... aighh! M'ha fet molta angúnia. Els companys pensen que no n'hi havia per a tant i potser tenen raó, però aighh!

Un cop al cim podem presenciar l'espectacle d'un rescat amb helicòpter a sota mateix del Mongrós. No cal dir l'admiració que desperten els bombers amb aquestes accions. Merescudament son l' únic col·lectiu amb uniforme que desperten simpaties generalitzades.





Pere-Joan Bosch



RESUM

Diumenge, 4 de maig de 2008

Montserrat. Ecos Sud.

El Faraó Via: Estrany mirall llunar. 150 m. 6cAe (max obl. 6aAe)

Material: unes 10 express i reunions. A la via només hi ha burins (dobles abans dels passos més difícils) i algun spit. Vells i rovellats però en bon estat. Tots estan molt ben posats però les plaquetes són velles. Alguna plaqueta recuperable la podrem posar en alguna reunió (n'hi ha de fins a 5 burins).

A la quarta tirada s'aprofiten un parell de parabolts d'una nova via que es creua en un curt tram.


Cordada: Tahís Aparicio, Pere Forts i Pere-Joan Bosch

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano