Salta al contingut principal

Moles del Don Sols per Maria

 No sé si us en heu adonat però en temps gairebé és tant lluny Terradets com els Ports de Beseit. Una mica més de dues hores. Fa temps que ho vam veure i per això no ens ha d'estranyar que visitem els Ports encara que només sigui per un sol dia. Cert que ens agradaria estar-hi molt més temps però els guions sovint ens venen escrits. De fet avui ha fet un dia fantàstic però en canvi no s'hi respirava aquell aire seré i tranquil que sovint hom troba a la Terra Alta.

Hi havia molta gent a tot arreu. Als estrets hi havia gent banyant-se a cada bassa, gossos dels tipus assassins (els dels quillus, ja m'entens) deslligats, gent amunt i avall per camins i no camins...ara, això si, l'escalada hi és prohibida a un munt de roques....l'ecològia, és l'ecològia i cal respectar als animalons amb plomes... prohibir als escaladors escalar no representa un problema econòmic però impedir el pas a l'allau de turistes totalment inhabituats a respectar la natura significaria un greuge econòmic que suposo que els peixos, cabres, conills, guineus, senglars, granotes, i en definitiva tot animal sense plomes deu poder entendre.

Tornem al nostre tema... Hem vingut aquí perquè ens feia il·lusió poder passar el dia amb els amics de València que estan escalant aquests dies per aquestes roques. Però el destí, com sempre capriciós, ha volgut que gairebé no ens haguem pogut ni veure. Que hi farem... un altre cop potser...

No podent escalar amb els nostres amics decidim anar a un lloc còmode per gaudir d'un dia que promet ser molt bo. Ens decidim per les Moles del Don on hi ha la que potser és la millor roca de tots els Ports i on no invertirem massa temps en l'aproximació ja que comença a ser tard. Ens posem a la via Sam Belluga però caram! la roca és bona però sempre em demana uns metres d'adaptació a aquest peculiar conglomerat. Hi ha un parabolt però a uns 20 metres del terra. La dificultat no és alta però un caiguda hi és possible i... ja he dit on és el parabolt. En fi que a base de friends i tascons en forats sobrepasso uns quants metres el parabolt fins que se m'acaba la paciència. Encara falten uns 10 metres per la reunió i no hi ha res per assegurar-se. Tampoc tinc clar el camí. A la dreta hi ha una reunió de parabolts... et pots imaginar el final, oi?.

Encetem una nova via. Molt més difícil que l'anterior però...cosa increïble als Ports, completament assegurada amb químics!!! Ara si, ara si que gaudirem d'escalar!. Entre fotos, xerrades, i passeig se'ns fa molt tard però en Joan Miquel sap d'un lloc on ens donaran dinar a les sis de la tarda. Us el recomano: Venta del Romé, Està just al davant de la gasolinera que hi ha a la carretera de Vallderroures, al KM 16, just sortint d'Horta i bastant abans d'Arnes. Es menja un menú normal però a preu raonable i com us dic a qualsevol hora.




Pere-Joan Bosch


RESUM

Dissabte, 3 de maig de 2008

Ports de Beseit. Els Estrets.

Moles del Don

Via: Sols per Maria. 150m 6b

Material: Totalment equipada amb químics. Només unes 10 o 15 express i reunions

Baixada: La via es pot rappelar però amb cadenes i mallons. Optem per baixar per la via Obsessió Continua on hi ha anelles.

Cordades:

Tahis Aparicio i Pere Forts

Joan-Miquel Horrillo i Pere-Joan Bosch

Comentaris

  1. Joan Chaparro1/8/11 18:35

    daquesta cordada crec que no mes coneixo al Joan Miquel Horrillo, el sen recordara de mi de altres epoca cuan pululaben per Montserrat en la decada dels 70/80. molts recors fiera, aveure si coincidin algun dia per aquestes contrades. per altre part estic totalment dacord amb vosaltres en cuan a la gent que visita aquest lloc, de tot menys escaldors i muntanyencs.. be salut i a tibar de fort. Chapi

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...