hi han dies, en que el cel es tan blau i radiant que dessitges veure tres nuvolets blancs i innocents alla penjats...
n'hi han, en que els núvols son tants i tant negres que et sents petit, angoixat i gris com el mateix dia...
d'altres tormentosos amb llamps i trons però que ets capaç de sentir la cali esa del teu aixopluc mentre mires hipnotitzat com a l'exterior cau la pluja a bots i barrals...
també hi han dies que comencen amb un sol radiant, i que mica en mica el fort vent va fent que aquest blau intens del cel, es vagi convertint en una capa amenaçadora de núvols negres carregats d'aigua...però...
et sents be, agafat a la roca, segur de tu mateix i del company de corda... bones assegurances i grau assequible...
paret bucòlica d'oliana TERRA DE DINOSAURES
11 de maig de 2008 ester i pau
160mt passos de V+ que semblen 6a i de 6a que semblen V+
del tot recomanable per disfrutar, amb només una dotzena de cintes.
pot ser vindran altres dies que les tormentes ens faran patir de valent...però això... ja serà un altre dia...
amor, pau i rostolls
Pau, ets un poeta que a més a més té la sort de poder escalar amb un angel.
ResponElimina