Salta al contingut principal

southface comabona

la clara em pregunta mentre l'arrossego de la ma pendent amunt...

papa, perquè pugem una muntanya si després l'hem de tornar a baixar? quin rollo!!

em quedo pensatiu mentre seguim caminant...

si pot ser tens raó, això es tan tonto com ficar pilotes dins d'una cistella o correr mes que d'altres per arribar primer a la meta, però el pare pensa que compartir els moments de sacrifici pel cansament, o de por per un passatge dificil, o d'alegria per haver arribat per fi al cim, uneix mes a les persones amb qui vas a la muntanya i fa que les estimis mes.

per això el pare us porta d'excursió, perque a mes ,es el que mes l'hi agrada i us ho vol ensenyar a tu i la berta mentre sigueu petites.quan sigueu una mica mes grans, decidireu vosaltres si val la pena o no, fer aquests petits sacrificis...


comabona des del coll de bassotes

families Caselles, Cohis i Tetuàs el 3/05/08

cotxe-cotxe 6h encara que l'horari normal hauria de ser quasi be la meitat.

cap dificultat. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano